La Llei de l'economia sostenible

El BOE de 5 de març de 2011 publica la llei de l'economia sostenible, que ha estat amplament debatuda a les Corts i el Senat i que proposa algunes mesures pel desenvolupament sostenible de la societat espanyola.
En el seu contingut, a més de moltes declaracions de bones intencions, a les que ja ens té acostumat aquest diari, amb independència de qui porti la seva línia editorial, poden extreure's algunes propostes (en aquest nivell, no deixen de ser propostes, tal i com s'atribueix al Comte de Romanones) que podrien desembocar en fets interessants:
Article 35: Incloure els principis de gestió ambiental derivats del Reglament EMAS per a la redefinició dels productes i serveis efectuats per les societats i empreses publiques. Aquesta inclusió pot permetre una millora substancial de l'impacte ambiental de les actuacions dutes a terme per aquestes societats, que en molts casos són responsables últimes de les actuacions sobre el territori que més impacte tenen. Recordem que el propi Reglament obliga al compliment de la legislació i a tenir en compte, entre d'altres els impactes present i futurs de les seves actuacions, així com a tenir-los en compte en la selecció de contractistes i proveidors.
Article 41: L'eliminació del tràmit general d'obtenció de llicència d'activitat per l'inici d'una activitat econòmica, limitant-se a aquelles que puguin afectar a drets públics, com són la protecció del patrimoni històric i cultural, la protecció del medi ambient o el domini públic. D'aquesta forma es pretén eliminar molta tramitació que pot resultar bastant inútil i donar més importància a la supervisió i verificació de les activitats per part de les entitats locals.
Títol III :Sostenibilitat mediambiental:
Aquest és el que defineix les línies ambientals que, segons el govern, han de fonamentar el desenvolupament sostenible:

• L'Energia
• La gestió de l'efecte hivernacle
• El transport i la mobilitat
• L'habitatge

L'energia
Reitera la necessitat de l'estratègia d'aconseguir el 20% de l'energia d'origen renovable en el 2020 (el 2016 en el cas de les administracions públiques). Es tracta d'una mesura ja aprovada per la Unió Europea i que ja havia d'haver estat transposada, es fa tard, i des del nostre punt de vista sense concretar. Tot això havent deixat pel camí el suport a les energies renovables que podrien permetre promoure la participació de la ciutadania en la generació d'energia i per tant assolint un major grau d'independència de les fonts d'energia procedents de l'exterior (gas, petroli o nuclear, per exemple)

La gestió de l'efecte hivernacle
La reducció de les emissions de gasos amb efecte hivernacle (CO₂ o CH₄) és un dels objectius que el govern es marca, però el temps verbal emprat és mes propi d'un futur subjuntiu i condicional que d'un veritable convenciment de que es pot fer alguna cosa mentre la demanda d'energia continuï creixent. Sembla que per això centra la seva acció legislativa en proposar, malgrat que segueix sense concretar, actuacions sobre el sector forestal, al que li promet tota mena d'incentius per a la gestió forestal sostenible, l'agrupació de propietaris forestals, i la promoció dels productes forestals de qualitat, entre els que ha de destacar l'ús de la biomassa d'origen forestal per a la generació d'energia.

El transport i la mobilitat
Les accions proposades inclouen la promoció del transport amb un menor cost ambiental, promocionant la intermodalitat per aprofitar millor les capacitats de cadascú dels sistemes de transport i fomentar el servei públic. Tornem a veure que tot es queda en bones intencions i haurem de veure com es concreta la definició dels costos ambientals dels diferents sistemes de transport i de quina forma s'incentiva la mobilitat sostenible i segura a través de la preparació dels diferents Plans de Mobilitat Sostenible de caire local o supramunicipal.

L'habitatge
En aquest camp no hi ha tampoc major concreció que a la resta de camps considerats, no anant més enllà de la necessitat, per altra banda òbvia, de els poders públics han de vetllar per que els habitatges i el seu entorn permetin la seva utilització de forma digna i considerant l'impacte ambiental generat en el seu disseny, construcció, utilització i al final de la seva vida útil.

Com es pot veure es tracta d'una llei de bones intencions, i en alguns casos ni tant sols això, doncs aprofita per posar data de caducitat als incentius per a inversions en matèria de medi ambient, com és el cas de la deducció en l'impost de societats del 10% de les inversions efectuades en aquesta matèria que passen al 8% de forma immediata (art. 92).