Aprovada per unanimitat la Proposició NO de llei sobre la generació d'energia distribuïda

S'ha aprovat per MAJORIA ABSOLUTA la Proposició NO de llei del Grup Parlamentari Socialista sobre la Generació d'energia distribuïda.

Es transcriu a continuació el debat i la votació final d'aquesta proposició, identificada amb el número d'expedient 162/000868.

"La señora VICEPRESIDENTA (Cunillera i Mestres): Pasamos al siguiente punto del orden del día: Proposiciones no de ley. En primer lugar, la del Grupo Socialista, sobre la generación de energía distribuida. Para defender la proposición no de ley tiene la palabra el señor Alique.

El señor ALIQUE LÓPEZ: Gracias, señora presidenta.

Señorías, como conocen, en los últimos años y con el liderazgo lógicamente del Gobierno, en España se ha llevado a cabo un importante desarrollo de las energías renovables. Esto ha tenido múltiples efectos positivos en el conjunto de la economía española, entre otros la sostenibilidad de sus fuentes, la reducción de las emisiones contaminantes, el cambio tecnológico que inducen, la reducción de la dependencia energética y del déficit de la balanza comercial, así como incremento en el nivel de empleo y desarrollo rural. De esta forma, la instalación de potencia eléctrica renovable ha seguido una senda ascendente de crecimiento en los últimos años, y esto ha provocado que precisamente las fuentes renovables hayan alcanzado una participación muy destacada en nuestra matriz energética, que indudablemente tiene que continuar en los próximos años, porque, como ustedes también saben, tenemos que cumplir los compromisos que como país tenemos en el ámbito de la Unión Europea, que no son otros que en el año 2020 el 20 por ciento del consumo de energía final proceda de fuentes renovables. Sin embargo, hoy en día, la participación del consumidor de energía eléctrica se limita, por un lado, a ajustar la potencia contratada y, por otro, a administrar sus consumos. Por eso, entendemos que es necesario desarrollar las redes inteligentes que son, si me permiten la expresión, el verdadero sistema nervioso central de una auténtica revolución tecnológica que se debe producir en el ámbito del sector energético de la electricidad. De esta forma, a través del contador inteligente, el consumidor no solo adquiere protagonismo en sus decisiones de consumo, sino que también le permite ahorrar energía y, al mismo tiempo, convertirse en productor de electricidad. De esta manera, se rompe ese binomio entre consumidor y productor y se abre el camino hacia la generación distribuida, la generación descentralizada, que es un auténtico incentivo para las fuentes renovales en nuestro país.

Estamos, pues, ante una oportunidad histórica, también una oportunidad tecnológica, que no debemos dejar pasar, porque tiene importantes beneficios, en primer lugar, para el consumidor, pero también para el medio ambiente y para la competitividad y el desarrollo industrial.

Precisamente, la proposición no de ley que presenta el Grupo Parlamentario Socialista supone, en primer lugar, un modelo alternativo a la generación actual de la electricidad en nuestro país. Como ustedes saben, hoy la energía eléctrica consumida en una gran parte procede de instalaciones centralizadas en lugares que están muy alejados de los puntos de consumo. Se trata de que a partir de ahora los puntos de producción se acerquen al consumidor, tanto en el entorno urbano, como semiurbano, industrial y agrícola, y que se pueda conectar directamente al consumidor o a la red de distribución. Es lo que se conoce como generación distribuida o generación descentralizada. En segundo lugar, supone una solución innovadora para reforzar la capacidad del sistema eléctrico y da respuesta a la evolución de la demanda en términos sostenibles en los próximos años, dando cabida a conceptos como el autoabastecimiento energético, es decir, el autoconsumo. En tercer lugar, como he comentado anteriormente, se trata de incentivar, de seguir apoyando las energías renovables. Además, el desarrollo de la generación distribuida va a favorecer la reducción de pérdidas en la red y con ello un importante ahorro de energía primaria porque, como ustedes saben, en este momento se produce una pérdida importante en la distribución y el transporte desde donde se produce hasta que se consume la energía; en concreto un 10 por ciento, un 2 por ciento en el transporte y un 8 por ciento en la distribución, y esto va a tener importantes efectos positivos sobre las emisiones. Otro beneficio que supone la generación distribuida es que reduce el coste asociado a las infraestructuras que las soportan, al estar en puntos más cercanos del consumidor. O, dicho de otra manera, se evitarán inversiones en el futuro que serían necesarias en infraestructuras para llevar esa energía desde donde se produce hasta el punto donde se consume. Por último, y no por ello menos importante, la generación distribuida supone una estructura productiva más amplia, que va a contribuir a la diversificación de la energía y a potenciar los recursos autóctonos, favoreciendo con ello el desarrollo de territorios aislados que en este momento no llegan a la red de distribución y de transporte.

Creemos que es una proposición no de ley que aporta muchos beneficios hacia el consumidor, hacia el medio ambiente, hacia el desarrollo industrial y hacia la competividad. En este sentido, quiero agradecer la actitud positiva que han tenido todos los grupos, de manera muy especial tanto el Grupo Parlamentario Popular como el Grupo Parlamentario Catalán (Convergència i Unió), ya que hemos llegado a una enmienda transaccional en los términos que he pasado al resto de los grupos. Creo que puede salir con un amplio consenso una iniciativa como esta que, como digo, es muy importante para el futuro de nuestro país, para la apuesta por las energías renovables.

Muchas gracias.

La señora VICEPRESIDENTA (Cunillera i Mestres): Muchas gracias, señor Alique.

A esta proposición se han presentado enmiendas por parte de dos grupos parlamentarios. Para defender, en primer lugar, las del Grupo Parlamentario Popular tiene la palabra el señor Delgado.

El señor DELGADO ARCE: Señor presidente, señorías, todos los analistas políticos dicen que estamos en la recta final de la legislatura y en la calle se habla con profusión de elecciones anticipadas, y hoy en el Congreso el grupo parlamentario que apoya y sostiene a un Gobierno absolutamente desgastado y cuestionado nos trae una proposición no de ley sobre una cuestión energética de interés. De interés, sí, pero, sin duda, menor. Los socialistas no nos proponen un debate en serio sobre cuestiones energéticas de primer nivel, como podrían ser, entre otras, el precio de la ley. Interesaría más a los españoles que debatiéramos sobre por qué tenemos una energía cara y sobre por qué nuestras empresas no pueden competir con éxito, lastradas por el coste de la factura de la energía. Recordemos que para consumidores industriales España es el séptimo país más caro dentro del conjunto de la Unión Europea a veintisiete, y que para los domésticos somos los cuartos más caros.
También podríamos estar debatiendo hoy sobre nuestro insostenible déficit tarifario, que no cubre los costes reconocidos del sistema y que estamos pagando todos los españoles a través de más impuestos y de más subidas de la luz. Una deuda acumulada que está en 25.000 millones de euros, de los cuales, 1.500 se generaron hasta el año 2003, y el resto a partir de 2004, es decir, en la etapa del Gobierno socialista. Tampoco han querido traer aquí el debate sobre la independencia de la Comisión Nacional de la Energía y por qué han trasladado directamente a miembros del Gobierno, a las personas que han establecido y elaborado esa política desde el Gobierno a este organismo regulador, lo que no garantiza, en absoluto, su necesaria independencia.

Señorías, tendríamos que estar debatiendo hoy aquí la reforma integral del sector que revise, de arriba abajo, las premisas sobre las cuales se ha hecho la política energética de España. Pero lo cierto es que estamos nuevamente hablando de un tema interesante, eso sí, pero menor, como fue también en el inicio de la legislatura el tema de las bombillas de bajo consumo que protagonizó la agenda de la primera parte de esta legislatura. Pues bien, hablemos de la PNL. Reconocemos que la generación distribuida es una buena herramienta para conseguir el objetivo del incremento de la eficiencia y de la disminución de la intensidad energética. Contribuye a disminuir las emisiones de gases de efecto invernadero, pues reduce las pérdidas de energía en transporte y distribución y acelera la integración masiva de las energías renovables.

También incrementa la seguridad y la calidad de suministro y la capacidad de transmisión del sistema. Por todo ello, nuestro grupo apoya de manera proactiva -aunque no incondicional- el objetivo básico que persigue esta PNL, que es fomentar el desarrollo de la generación distribuida en España. Y es que una vez más tenemos la certeza de que desde el Gobierno y desde el Grupo Parlamentario Socialista se actúa de una manera compartimentada. Si no, ¿cómo es posible que lo que conocemos del anteproyecto de ley de eficiencia energética y energías renovables pase prácticamente de puntillas por este asunto? Señorías, realmente nos sentimos decepcionados por la tibieza del texto de la PNL que nos presenta el Grupo Socialista. Por ello, para darle más fuerza y contenido, hemos presentado una enmienda que plantea dos cuestiones. La primera, sustituir el punto 3 para establecer incentivos a la eficiencia y a la innovación facilitando el acceso a la financiación para que resulte atractiva la inversión en proyectos de generación eléctrica distribuida. Y, por otra parte, adicionar un nuevo punto 5 que reclama desarrollar reglas y mecanismos transparentes que regulen con seguridad jurídica las inversiones en instalaciones de generación eléctrica distribuida con una rentabilidad razonable a lo largo de un determinado periodo. Es un hecho irrefutable que la regulación y los mecanismos actuales no ofrecen incentivos claros para fomentar la inversión en generación distribuida. Debemos hoy recordar cómo el Gobierno socialista con sus vaivenes reguladores generó por sí solo en lo que respecta, por ejemplo, al sector fotovoltaico, unos problemas cuyas consecuencias excedieron el debate energético, alcanzando al ámbito financiero y económico y, en resumen, incidiendo negativamente sobre la credibilidad de nuestra economía y su competitividad. Por ejemplo, en 2010 España vio caer como destino de inversión renovable del segundo al octavo lugar y además perdió su liderazgo solar.

Señorías, rechazamos la ambigüedad de un Gobierno que utiliza la improvisación como motor de su política energética y una vez más denunciamos su falta de criterio en relación con la manera de fomentar las energías renovables y no quisiéramos, sinceramente, que pasara lo mismo con la energía distribuida. Por eso, le pedimos que acepte nuestra enmienda; ya ha manifestado que la aceptará en parte. Nosotros pensamos que con esa aportación el texto tendrá más contundencia, estará más reforzado y entonces sí recibirá nuestro apoyo.

Señora presidenta, muchas gracias. (Aplausos.)

La señora VICEPRESIDENTA (Cunillera i Mestres): Muchas gracias, señor Delgado.

Por el Grupo Catalán (Convergència i Unió) y para defender sus enmiendas tiene la palabra la señora Riera.

La señora RIERA I REÑÉ: Presidenta, señorías, debatimos la proposición no de ley presentada por el Grupo Socialista sobre la generación de energía distribuida, tema que no es la primera vez que debatimos y sobre el que nuestro grupo parlamentario se ha pronunciado favorablemente ya en otras ocasiones. Desde Convergència i Unió compartimos la necesidad expuesta en esta proposición no de ley de cara a favorecer y estimular la energía eléctrica distribuida, y así lo hemos manifestado en otras ocasiones en los debates en Comisión. Cuando afrontamos la problemática energética defendemos la diversificación y la apuesta decidida por las energías renovables; defendemos y apostamos por la sostenibilidad, por la reducción de las emisiones, por una mayor autonomía del sistema y, no menos importante, apostamos por el ahorro y la eficiencia energética. Y todo ello lo incorpora una apuesta por la implantación de unidades de generación eléctrica de reducida potencia. La energía eléctrica distribuida basada en fuentes de energía renovables y en las tecnologías de alta eficiencia energética supone, señorías, una medida orientada claramente a la sostenibilidad de nuestro modelo energético, pues puede suponer una reducción en el consumo de energía primaria necesaria para la producción de electricidad, comportando también importantes beneficios ambientales en términos de reducciones de las emisiones de gases efecto invernadero y de contaminantes primarios y, por tanto, supone una decisiva diversificación energética y una mejora de la autonomía del sistema energético.

La Comisión de Industria, el 14 de octubre de 2009, a través de una proposición no de ley presentada por nuestro grupo parlamentario relativa a la simplificación administrativa y fiscal de la producción energética, aprobó unánimemente esta proposición a través de fuentes renovables en el ámbito doméstico y de las pequeñas y medianas empresas. La proposición no de ley instaba al Gobierno a incluir en el futuro proyecto de ley de eficiencia energética y energías renovables medidas destinadas a potenciar la producción de energías renovables en los hogares y en las pymes y en su caso la conexión a la red. En especial, instaba al Gobierno a simplificar los trámites administrativos en el ámbito de sus competencias que deben cumplir las personas y las pymes que deseen vender sus excedentes a la red. Como ven, señorías, hace ya más de un año que nuestro grupo reclamó medidas de simplificación administrativa en materia de generación distribuida. También la Comisión Nacional de Energía, en su informe sobre el proyecto de real decreto por el que se regula la conexión a la red de instalaciones de producción de energía eléctrica de baja potencia, reclama medias concretas en este sentido.

Todo ello, señorías, explica también nuestra enmienda a la proposición no de ley, que incorpora tres aspectos importantes para nuestro grupo. El primero de ellos es tener en cuenta las competencias de las comunidades autónomas, y específicamente en Cataluña las competencias en materia de instalaciones de producción de energía. Por ello reclamamos un trabajo conjunto Estado-comunidades autónomas, y al referirme al Estatuto de Cataluña me refiero al artículo 133. En segundo lugar, nuestra enmienda incorpora en el segundo punto de la proposición no de ley el hecho de avanzar hacia la simplificación administrativa, aspecto que, como ya he dicho antes, reclamamos en el marco de la proposición no de ley debatida y aprobada en Comisión. Por último, nuestra enmienda incorpora un primer paso para apoyar los proyectos piloto de cierta magnitud, valorando los resultados conjuntamente con la Comisión Nacional de Energía para el impulso sucesivo de la normativa necesaria. Señorías, entendemos que debe ser tenido en cuenta que para un desarrollo masivo de la generación eléctrica distribuida sería conveniente avanzar hacia el concepto de redes eléctricas inteligentes, con conceptos de red eléctrica con múltiples productores y múltiples consumidores que participen y colaboren en la gestión del sistema, tanto desde la vertiente de la oferta como de la demanda, produciéndose así flujos de información en las dos direcciones de forma automatizada.

Por último, también quiero recordar que la Comisión Europea se ha pronunciado al respecto y recientemente dirigió una comunicación al Parlamento Europeo en la que describía las ventajas de contadores inteligentes y de redes inteligentes, afirmando que estas deben desarrollarse y potenciarse para que la Unión Europea pueda cumplir con los objetivos energéticos y de política ambiental. Por todo ello, señorías, creemos necesario avanzar sin olvidar la necesaria coherencia en su desarrollo, los costes asociados, las inversiones necesarias y la misma participación de los consumidores.

La señora VICEPRESIDENTA (Cunillera i Mestres): Señora Riera, por favor.

La señora RIERA I REÑÉ: Termino, señora presidenta.

Todos ellos son aspectos que decantan el voto favorable de nuestro grupo parlamentario. Esperamos que también la enmienda presentada sea aceptada por el Grupo Parlamentario Socialista, como así se nos ha manifestado antes de la intervención.

Muchas gracias.

La señora VICEPRESIDENTA (Cunillera i Mestres): Muchas gracias, señora Riera.

Para fijar la posición del Grupo Parlamentario de Esquerra Republicana-Izquierda Unida-Iniciativa per Catalunya Verds, tiene la palabra la señora Buenaventura.

La señora BUENAVENTURA PUIG: Gracias, señora presidenta.

Señorías, a nosotros también nos gustaría estar discutiendo hoy la ley de energías renovables, la ley de ahorro y eficiencia energética, promesas del Gobierno sobre las que esperamos poder discutir antes de que termine la legislatura. Nosotros ya ofrecimos al ministro nuestra proposición de ley respecto a estos dos temas; si en el ministerio tienen problemas para poderlo redactar, reitero el ofrecimiento de nuestra propuesta. Dicho esto, nuestro voto a la proposición no de ley presentada por el Grupo Parlamentario Socialista va a ser favorable y no puede ser de otra manera en coherencia con los planteamientos que nosotros hemos venido haciendo.
Creemos que es necesario instar al Gobierno a que fomente la generación eléctrica distribuida, a que favorezca la implantación de instalaciones de pequeño tamaño en entornos urbanos y periurbanos, a que establezca los mecanismos económicos adecuados para incentivar este tipo de instalaciones y a la vez facilite la incorporación a la red eléctrica de los excedentes puntuales para autoconsumo. Creemos que es una buena manera de incentivar la producción de energía limpia y, además, esta producción distribuida está relacionada habitualmente con energías renovables, que para nosotros son la gran apuesta para preservar el medio ambiente y luchar contra el cambio climático. Por tanto, es necesario y de gran responsabilidad hacerlo así.

Aprovecho para comentar que también se debe instar al Gobierno en relación con los principios que regulen el proyecto de real decreto que se está acabando de elaborar, si es que no está ya elaborado. El proyecto regula la conexión a la red de instalaciones de producción de energía eléctrica de pequeña potencia. A nuestro entender, el real decreto es muy positivo por los objetivos que se marca y además contiene elementos en su propio redactado que nos parecen del todo correctos, como es hacer extensiva a todas las tecnologías de generación de electricidad de pequeña potencia, mediante energías renovables o de cogeneración, la regulación de la conexión a red de instalaciones solares fotovoltaicas, establecer un procedimiento abreviado para la conexión de instalaciones de hasta 10 kilovatios y también prever establecer un procedimiento de facturación y compensación de saldos entre energía producida y consumida, que sería un gran avance para el fomento del autoconsumo, que es uno de los temas a incentivar. No obstante, hay algún tema en el real decreto que merecería la pena variar, fundamentalmente el que considera esta producción eléctrica dentro del cupo de energías renovables y, por tanto, las limitaciones que marca de las energías renovables en general. Entendemos que no debe limitarse con cupos este tipo de producción eléctrica y que tampoco se debe pedir el mismo tipo de avales que a las grandes productoras. Estos dos temas del real decreto merecía la pena que se variasen. No obstante, la proposición no de ley presentada hoy va a tener nuestro voto favorable, también con la incorporación de las enmiendas presentadas tanto por el Grupo Popular como por el Grupo Catalán.

Muchas gracias.

La señora VICEPRESIDENTA (Cunillera i Mestres): Muchas gracias, señora Buenaventura.

Por el Grupo Parlamentario Vasco (EAJ-PNV) tiene la palabra el señor Azpiazu.

El señor AZPIAZU URIARTE: Gracias, señora presidenta.

El ahorro energético, evitar pérdidas de energía por el sistema de transporte, la sostenibilidad del propio sistema y la racionalización en el consumo de la energía están en el ánimo y en la esencia de la generación distribuida, amén de llegar a ámbitos geográficos que de otra manera sería muy difícil. La generación distribuida fue analizada en detalle en la subcomisión que se creó para estudiar la problemática y el mix energético para los próximos años y fue objeto de amplio consenso, yo diría que en este punto había incluso unanimidad. Nuestro grupo lo defendió entonces y en coherencia va a votar favorablemente la proposición no de ley presentada por el Grupo Socialista con el fin de fomentar, favorecer e incentivar la generación distribuida. Es una proposición, además, que ha sido enriquecida con las aportaciones de otros grupos de esta Cámara, que nuestro grupo también acepta. Hemos de señalar que en la proposición no se señalan compromisos muy concretos y, en ese sentido, es vaga y genérica. Nos hubiera gustado mayor concreción y compromiso, pero, en todo caso y como decía, estamos a favor del ánimo de la iniciativa.

Muchas gracias.

La señora VICEPRESIDENTA (Cunillera i Mestres): Muchas gracias, señor Azpiazu.

Señor Alique, entiendo que ha anunciado su señoría una transaccional que iban a repartir a todos los grupos.

El señor ALIQUE LÓPEZ: Sí, ya está repartida.

La señora VICEPRESIDENTA (Cunillera i Mestres): Muchas gracias, señor Alique. Pasaremos a votación la proposición no de ley en los términos de esa transaccional.


VOTACIÓN

El señor PRESIDENTE: A continuación, les anuncio que se han presentado varias enmiendas transaccionales. ¿Alguna oposición a su tramitación? (Pausa.) ¿A ninguna de ellas? (Pausa.)

En tal caso, pasamos a votar la proposición no de ley del Grupo Socialista sobre la generación de energía distribuida en los términos de la transaccional presentada.

Comienza la votación. (Pausa.)

Efectuada la votación, dio el siguiente resultado: votos emitidos, 333; a favor, 333."

Consum i autoconsum energètic

Avui, dia del medi ambient, i acabada la manifestació en contra de l'energia nuclear a Barcelona, he rebut una piulada que deia "x fer possible una economia baixa en carboni,és bo k les entitats mediambientalistes recolzin obertament els projectes eolic #mediambient". Pot ser el raonament, en un primer nivell pot semblar correcte, coherent i molt assenyat, però, segur? Tanmateix el cap de setmana rebia una altra on s'assegurava "Hem de passar de ser caçadors a recol·lectors d’energia" al que vaig respondre considerant que aquesta afirmació significava haver de tornar a la prehistòria energètica.

Des dels inicis dels temps ens hem dedicat a la "recol·lecció" energètica, en forma de biomassa (vegi's fusta) amb la que hem escalfat els nostres habitatges, més o menys processada en forma de carbó. D'aquí vam passar a caçar l'energia: anant a buscar-la a salts d'aigua, mines de carbó mineral, reïnes obtingudes de la fusta... i llavors... ... El Petroli!

S'havia acabat la caça energètica i començava l'emmagatzematge energètic, la seva distribució i l'acostament de l'energia als punts de consum... fins i tot si el punt de consum es desplaça, som capaços d'acumular energia en el seu dipòsit per anar consumint-la a mesura la necessitem.

Oleoductes, gasoductes, estacions de servei, dipòsits, bombones: energia llesta per ser utilitzada.

Línies elèctriques de baixa, mitja, alta, i fins i tot molt alta tensió ens subministren l'energia allà on la necessitem, oferint la seva forma elèctrica per poder ser utilitzada a qualsevol lloc, desplaçant tota forma d'energia competidora i oferint-nos la possibilitat d'utilitzar-la per escalfar-nos, desplaçar-nos, il·luminar-nos... tenim la moneda única de l'energia.

Però l'electricitat té un problema: serveix per a multitud d'usos, però la seva acumulació, malgrat existir bateries i piles de combustible, és costosa, difícil i ineficient; i la seva producció, a partir de fonts energètiques primàries, està sotmesa a les inexorables lleis de la termodinàmica, i fins fa molt poc, la seva generació estava en mans d'unes quantes corporacions amb capacitat econòmica limitant-se l'accés a la ciutadania.

L' escenari actual no deixa de ser una cacera energètica.

Capturem l'energia, a ser possible la peça més gran que troben els caçadors i, una vegada morta, es desplaça fins el punt de consum, i no només això: li traiem la pell, els ossos i les vísceres i el cuinem per tal que tots puguem comprar un boci als caçadors. En el camí es queda tot allò que el caçador es queda per ell i el que no aprofita es llença, per tal que els arqueòlegs del futur puguin reconèixer com vivien aquestes poblacions pre-energ-històriques.

Pot ser podríem aprendre del passat.

L'eficàcia de les poblacions humanes recolectores, primer, i caçadores desprès (i no al revés) ha estat superada, l'agricultura la va superar. L'economia va evolucionar vers formes que permetien que les poblacions s'estabilitzessin i comencessin a formar poblats estables, envoltats de tot allò que els hi era de menester.

Des del punt de vista energètic, aquest canvi ha començat a produir-se.

Podem començar a conrear la nostra energia, evitant estructures que sobrepassin les mides humanes, per no tornar a cometre les mateixes errades del passat, quan vàrem deixar créixer els pobles fins a ciutats que ultrapassen la mida humana, i que deshumanitza les relacions humanes.

Realment és necessari produir tota l'energia d'una gran ciutat en una central nuclear que no som capaços de controlar? És necessari ocupar grans superfícies de terreny per a produir una energia que serà enviada a l'altre punta de país? Cal instal·lar captadors energètics que dificulten el moviment dels animals (humans inclosos) i auto-limitar-nos els moviments? Potser no, potser existeixen sol·lucions més senzilles i a escala humana que, a més ens ofereixen la possibilitat de corresponsabilitzar-nos amb la nostra petjada sobre el planeta.

L'energia eòlica, fotovoltaica, de la biomassa, geotèrmica... pode ser desenvolupades a gran escala, amb una gran inversió i ocupació de l'espai públic, que avui, i no sabem si demà, no ens és útil (o al menys això ens sembla). Però també pot ser aprofitada a petita escala, a escala humana, familiar, per tal de ser autosuficients energèticament.

Des del punt de vista elèctric, al nostre país cada habitatge consumeix una mitjana de l'entorn 4.500 kWh/any. Amb la nostra radiació mitjana, aquesta energia pot ser subministrada per una instal·lació fotovoltaica de 3,5 kWp. Si s'utilitzen plaques fotovoltaiques de rendiment mig d'150 Wp/m² la superfície a ocupar seria de l'ordre de 25 m² amb un cost global (incloent tot allò necessari per a convertir la tensió contínua en alterna i connectar-se a la xarxa elèctrica com a mesura de garantia de subministrament) d'uns 8.000 €.

Aquesta mateix habitatge, si continua adquirint l'energia elèctrica subministrada per la xarxa, abonant el seu consum a la companyia distribuïdora haurà de pagar, només en energia i al preu actual (0,14 €/kWh, el doble que fa cinc anys) 630 € cada any.

Per tant, i considerant (que és molt considerar) que el preu de l'electricitat no s'incrementarà en els propers dotze anys, tant sols amb els estalvis aconseguits la instal·lació estarà pagada. I encara li quedaran dotze anys més de vida útil a la instal·lació.

Per tant, cada família necessita disposar, únicament de 25 m² de superfície disponible per autogenerar-se la seva electricitat, i tot això gràcies a que el Sol sortirà, amb més o menys força, cada dia, i no hem de pagar res per això (encara?).

El mateix exercici es pot fer amb altres energies renovables d'ús domèstic: l'escalfament amb energia solar tèrmica, biomassa o geotèrmica és encara més interessant.

Potser caldria deixar de pensar en grans instal·lacions, i començar a promoure les d'escala humana. La tecnologia és a punt, però no ho estan les Administracions, que no tenen inconvenient en allargar inconscientment la vida de grans centrals nuclears que sobrepassen la nostra capacitat de resposta, però posen impediments a desenvolupar projectes a l'abast de la major part de la societat.

No, no és el moment de les grans infraestructures de captura d'energia, és el moment de la democratització de l'energia; permetre la participació de tota la societat en una tecnologia que permet que tothom es faci responsable de generar l'energia que necessita per viure, així, a més, cadascú podrà fer les accions més convenients per a reduir el seu consum, i només així, amb una major eficiència energètica, assumida per tothom podrem reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle, emissions dels que la indústria és responsable d'un terç d'elles, però els altres dos terços es reparteixen, principalment entre les empreses de generació d'energia i la ciutadania (transport, comerços, serveis i habitatges).

Fukushima, 2036

Vint-i-cinc anys després de l'accident de Txernobil l'energia nuclear ens recorda que, vint-i-cinc anys després, la tecnologia nuclear segueix patint dels mateixos problemes.

L'energia nuclear és un aprofitament energètic relativament recent. El seu origen és militar, primer a Alemanya, amb el Projecte Urani (iniciat oficialment a l'abril de 1939), i poc després, amb el Projecte Manhattan a EE.UU. en resposta a la carta d'A.Einstein a F.D.Roosevelt en el que, esperonat per diferents científics jueus hongaresos, coneixedors del projecte, alertava al President sobre un possible programa alemany de producció de bombes atòmiques.

La seva primera aplicació va ser, per tant,  militar, i culminà amb el llançament de "Little Boy" sobre Hiroshima, el 6 d'agost de 1945, i de "Fat Man" sobre Nagasaki, tres dies més tard. Dues bombes de tecnologies diferents, l'Urani-235 i el Plutoni-239, però quins seus efectes van ser igualment destructors, uns 70.000 morts en Hiroshima i 40.000 morts a Nagasaki, en tant sols una setmana van ser suficients per el 15 d'agost Japó es rendís incondicionalment a les tropes aliades. La guerra va acabar, però no així les morts, que en finalitzar l'any ja s'havien duplicat i deixant uns efectes sobre el terreny que encara avui perduren.

Malgrat que des dels any 40 ja s'havia especulat sobre la possibilitat d'aprofitar l'energia nuclear amb finalitats civils, no fou fin 1955 quan es va posar en marxa el primer submarí nuclear, l'USS Nautilus, lliurant-se els dissenys d'un reactor nuclear a les dues empreses energètiques punteres dels Estats Units, que van desenvolupar els primers reactors d'aigua lleugera.

En aquest moment molts altres països ja estaven a la senda de la generació ràpida, fàcil i econòmica d'energia a partir de les forces del nucli: Canadà, França, Itàlia...

Però des de l'inici hem demostrat no estar a l'altura, l'energia nuclear sembla que ens va gran...

L'any 1952 un reactor nuclear de Canadà (Chalk River) mostra una sèrie de problemes en els sistemes d'apagat, que acompanyats d'errades humanes augmenta la producció energètica més de doble del seu nivell normal. Les explosions d'hidrogen van danyar el reactor alliberant-se productes de fisió i 4.000 metres cúbics d'aigua lleugera irradiada va haver de ser retinguts per tal d'evitar la contaminació del riu Otawa. Sembla que tot va quedar en un ensurt, que cinc anys després es repetia a un altre reactor de la mateixa central, quan un problema en el sistema de refrigeració, el que controla la temperatura del reactor, va provocar el trencament i incendi d'una de les barres d'urani. Un nou accident, aquest completament confinat a l'interior de l'edifici del reactor i l'entorn del laboratori.

Aquest dos accidents, els primers que afecten a les centrals nuclears amb finalitats civils, ja marquen la tònica general dels accidents nuclears: errades humanes o problemes de refrigeració com els que estan darrera dels següents:

• 1964, Rhode Island, EE.UU: un operari mescla accidentalment urani concentrat i carbonat sòdic, iniciant una reacció nuclear crítica.
• 1966, Newport, EE.UU: una obstrucció del circuit de refrigeració provoca la fusió de dos dels elements de combustible.
• 1969, Suïssa:de nou, un problema de refrigeració, provoca la contaminació de la caverna a la que es trobava el reactor de Lucens, no es van produir danys personals però la caverna continua segellada.
• 1979, Pennsilvània , EE.UU: la pèrdua de refrigerant a la central de Three Mile Island provoca la fusió parcial del nucli. Els treballs de neteja duran més de 14 anys extraient prop de 100 tones de combustible nuclear, però l'aigua contaminada es va infiltrar i no ha estat possible eliminar-la. L'interior de la central segueix tancat.
• 1982, Nova York, EE.UU: El trencament d'una canonada del generador de vapor fa vessar el refrigerant radioactiu pel sòl de la central escapant-se vapor a l'atmosfera.
• 1983, Argentina: Una errada humana és responsable d'una fuita de radioactiva que li provoca la mort, 17 persones més, fora de la sala del reactor, també queden irradiades.
• 1986, Txernobil, URSS: a la 1:23 de la matinada del 26 d'abril, una prova de rendiment del reactor provoca, finalment l'explosió de la central, ocasionant una fuita massiva de radioactivitat que produeix un núvol radioactiu que afecta a gran part d'Europa, i fins i tot Canadà i EE.UU: milers de quilòmetres d'Ucraïna contaminats, centenars de morts i milers de víctimes en el anys següents.
 

• 1986, Alemanya: vuit dies després de l'accident de Txernobil, les actuacions d'uns operaris per a resoldre un problema d'una canonada encallada provoquen danys en el combustible i l'alliberament de radiació a dos quilòmetres de la central de Hamm-Uentrop.
• 1989, Alemanya, la central de Greifswald pateix la fusio parcial del nucli de la central.
• 1989, Espanya, un incendi a les turbines de la C.N. de Vandellós I afecta de forma greu a la instal·lació que es tancada i inicia el seu procés de desmantellament, la tercera fase s'iniciarà l'any 2028, amb el que es preveu actuar sobre el calaix del reactor i deixar net l'emplaçament.
• 1999, Japó: Una errada humana porta a excedir la massa crítica en un tanc de precipitat de la planta de reprocessat d'urani de Tokai-mura, provocant la mort immediata de dos treballadors i la irradiacio de 116 empleats més.
• 2008, Eslovènia: Després de detectar-se una fuita de refrigerant la central de Krsko ha de detenir-se. No s'indiquen fuites a l'exterior.
• 2011, Fukushima, Japó, un nou terratrèmol, acompanyat d'un tsunami, afecta a diversos reactors de la central, la manca d'energia pels circuits de refrigeració són el desencadenant d'una sèrie d'actuacions que porten a la central a haver de manifestar que es tracta de la segona instal·lació que pateix un accident de nivell 7, el més greu possible segons l'INES (International Nuclear Event Scale)

L'any vinent farà 60 anys del primer accident documentat a una central nuclear amb finalitats civils, en tot aquest temps, dels prop de 450 reactors nuclears existents, s'ha comptabilitzat un total de 33 accidents, dels que, 22 son de categoria 2 o superior.

Aquesta proporció suposa una probabilitat d'errades qualificades, al menys en el nivell 2, i que per tant té efectes sobre la salud de les persones o el medi ambient, propera al 10%.

Diuen que Einstein es va penedir d'avisar a Roosevelt: potser ell sabia que Déu no juga als daus, però la humanitat sí.
Sempre s'ha dit que l'energia nuclear és segura, (qualsevol producte que tingués una probabilitat d'errades del 10% estaria, sens dubte condemnat al fracàs) econòmica (llavors no s'entén per que es vol allargar la vida de les centrals nuclears existents des de fa més de 30 anys) i fins i tot algú s'atreveix a dir que ecològica (quan com sabem encara no està clar ni quin ni a on es gestionaran els residus de les centrals nuclears existents) per que no s'emet CO₂ per a l'obtenció d'energia. Extrem que seria molt dubtós; sobre tot tenint en compte que existeixen nombroses alternatives, tècnicament provades, funcionals i a l'abast de la ciutadania, per a la producció d'energia.

Amb instal·lacions fotovoltàiques híbrides (amb producció tèrmica i elèctrica), amb plaques fotovoltaiques monocristal·lines, policristal·lines, amorfes o amb integració a les teulades de capa fina; amb motors Stirling per a producció de calor i electricitat des de la biomassa o tantes i altres solucions existents per a millorar el rendiment dels sistemes existents.

... i sempre ens quedarà l'estalvi, que si hem d'esperar que el promocionin les empreses que ens venen l'electricitat...

8 de març de 2010, i desprès què?

Avui fa un any de la "gran" nevada de Catalunya, aquella que va deixar Catalunya sense llum i on es va demostrar la inconsciència de moltes persones que van quedar col·lapsades a carreteres, autopistes i rondes. Definitivament la informació no va funcionar, i no seria per que no s'havia avisat de que la nevada era possible. Però aquests avisos em recorden, i potser massa la famosa faula de Pere i el Llop, aquella en la que desprès de molts avisos falsos sobre l'atac del llop al ramat, finalment quan aquests arriben, ningú fa cas i acaben amb totes les ovelles.

Des de les Administracions de la Generalitat s'envien al llarg de l'any nombrosos avisos d'activació de Plans d'Emergència; per nevades, aiguats, contaminació marina, incendis forestals ... avisos que es reben a molts ajuntaments i que, per la seva recurrència són obviats, com no podria ser menys si estàs rebent continuats avisos inútils, quan als municipis del Pirineu se'ls informa de la possibilitat de practicar Windsurfing a les costes de les Terres de l'Ebre, o als de la Costa Brava se'ls convida a anar el cap de setmana a les pistes d'esquí del Pirineu de Lleida, segur que serveix per promocionar el turisme interior, però des del punt de vista de la Protecció Civil, molt no sembla que aporti.

Tant dolenta és la manca d'informació com l'excés de desinformació, efectuada potser amb la intenció de que, en el cas que finalment es produeixi una emergència, mai es pugui dir que la Generalitat no havia avisat del que podia passar.

Sembla que darrerament els avisos d'activació de Plans d'Emergència s'estan focalitzant més, però indubtablement encara falta molt camí per recorre en aquesta bona direcció. Esperem que la propera situació d'emergència "real" no ens torni a agafar desprevinguts, per manca o excés d'informació i saturació del receptor.

Imaginem, per un moment que a una autopista se'ns estès informant contínuament, del límit de velocitat, la propera sortida, l'obligatorietat de portar el cinturó de seguretat cordat, la distància a la que es troba la següent estació de servei, l'existència de radars, una corba, que hem de circular per la dreta, una incorporació a la marxa en els propers metres, la temperatura, els temps que s'estima per arribar a determinades poblacions...; i tot això disposat a la ruta de forma aleatòria i amb grups de senyals. Algú seria capaç de llegir-les totes? - Això sí, sense estimbar-se contra el vehicle que va davant-

Esperem però que la reducció del pressupost  no afecti, també, a la capacitat de resposta de les Administracions, i es puguin subministrar els recursos necessaris per que es pugui actuar des de les Administracions Locals,  responsables de dur a terme les primeres, i més importants, intervencions en cas d'emergència, en ser les més properes al ciutadà. Els Plans d'Actuació Municipal per respondre a Emergències han de ser redactats i mantinguts, potser simplificats, però sobre tot dotats amb l'equipament necessari per actuar en cas d'emergència, però sobre tot, per aquelles emergències "habituals", i que per tant han de deixar de ser considerades "emergències".

A ningú se li escapa que al Pirineu neva cada any, i per tant tots els municipis d'aquests territoris haurien de tenir una dotació específica per poder, per exemple, dotar-se de maquinària per a la neteja dels seus carrers, fundents i equips per poder estendre-la. Que els municipis forestals, que any rere any han d'enfrontar-se les temudes columnes de fum, han de poder protegir els pobles. i no només les Urbanitzacions, amb franges perimetrals de baixa inflamabilitat, i dur a terme actuacions de neteja de l'excés de biomassa de les masses forestals que avancen per on abans eren conreu, avui abandonats. Que els pobles que han crescut al costat de rius mediterranis, amb règims tempestuosos, han de tenir les lleres netes de restes vegetals que poden obliterar els ponts, i disposar d'aparcaments "alternatius" a les rambles i rieres. Dotar a municipis litorals de maquinària per actuar en cas de nevades no sembla prioritari quan els pobles de muntanya no disposen d'aquesta maquinària d'ús "quotidià".

Si les situacions habituals no les tenim previstes, cóm podem suposar que tindrem previstes les situacions excepcionals?.

Un altre conseqüència de la nevada va ser la caiguda de les torres de distribució elèctrica, que una any desprès estan totes en peu, però que des de les empreses responsables de la infraestructura s'avisa que en cas de una nova nevada com la que va succeir avui fa un any podrien tornar a caure, esperem que sense deixar les imatges dantesques de ferros recargolats sobre el camp. I tot això mentre es reconeix que la infraestructura de distribució elèctrica és insuficient per abastir la demanda energètica del territori, reclamant-se més MATs expandint-se pel territori.

Què hauria passat si cada un dels pobles afectat per una tallada de la xarxa de distribució hagués tingut un generador instal·lat a sobre de cada edifici?, un sistema fotovoltaic, per exemple. Possiblement s'hauria pogut pal·liar la manca d'energia des de les grans companyies, i substituir-la, en els usos més necessaris, per energia procedent del sòl.

Però clar, en comptes d'això sembla que és millor seguir depenent dels grans productors d'energia procendents de les importacions i no promoure "anelles energètiques" interconnectades que ajuden al sistema i redueixen el temps de funcionament de les centrals tèrmiques amb la formació de micro-xarxes locals de productors-consumidors d'energia.

... indubtablement, aquest tema mereixerà invertir més bytes en el raonament.

La Llei de l'economia sostenible

El BOE de 5 de març de 2011 publica la llei de l'economia sostenible, que ha estat amplament debatuda a les Corts i el Senat i que proposa algunes mesures pel desenvolupament sostenible de la societat espanyola.
En el seu contingut, a més de moltes declaracions de bones intencions, a les que ja ens té acostumat aquest diari, amb independència de qui porti la seva línia editorial, poden extreure's algunes propostes (en aquest nivell, no deixen de ser propostes, tal i com s'atribueix al Comte de Romanones) que podrien desembocar en fets interessants:
Article 35: Incloure els principis de gestió ambiental derivats del Reglament EMAS per a la redefinició dels productes i serveis efectuats per les societats i empreses publiques. Aquesta inclusió pot permetre una millora substancial de l'impacte ambiental de les actuacions dutes a terme per aquestes societats, que en molts casos són responsables últimes de les actuacions sobre el territori que més impacte tenen. Recordem que el propi Reglament obliga al compliment de la legislació i a tenir en compte, entre d'altres els impactes present i futurs de les seves actuacions, així com a tenir-los en compte en la selecció de contractistes i proveidors.
Article 41: L'eliminació del tràmit general d'obtenció de llicència d'activitat per l'inici d'una activitat econòmica, limitant-se a aquelles que puguin afectar a drets públics, com són la protecció del patrimoni històric i cultural, la protecció del medi ambient o el domini públic. D'aquesta forma es pretén eliminar molta tramitació que pot resultar bastant inútil i donar més importància a la supervisió i verificació de les activitats per part de les entitats locals.
Títol III :Sostenibilitat mediambiental:
Aquest és el que defineix les línies ambientals que, segons el govern, han de fonamentar el desenvolupament sostenible:

• L'Energia
• La gestió de l'efecte hivernacle
• El transport i la mobilitat
• L'habitatge

L'energia
Reitera la necessitat de l'estratègia d'aconseguir el 20% de l'energia d'origen renovable en el 2020 (el 2016 en el cas de les administracions públiques). Es tracta d'una mesura ja aprovada per la Unió Europea i que ja havia d'haver estat transposada, es fa tard, i des del nostre punt de vista sense concretar. Tot això havent deixat pel camí el suport a les energies renovables que podrien permetre promoure la participació de la ciutadania en la generació d'energia i per tant assolint un major grau d'independència de les fonts d'energia procedents de l'exterior (gas, petroli o nuclear, per exemple)

La gestió de l'efecte hivernacle
La reducció de les emissions de gasos amb efecte hivernacle (CO₂ o CH₄) és un dels objectius que el govern es marca, però el temps verbal emprat és mes propi d'un futur subjuntiu i condicional que d'un veritable convenciment de que es pot fer alguna cosa mentre la demanda d'energia continuï creixent. Sembla que per això centra la seva acció legislativa en proposar, malgrat que segueix sense concretar, actuacions sobre el sector forestal, al que li promet tota mena d'incentius per a la gestió forestal sostenible, l'agrupació de propietaris forestals, i la promoció dels productes forestals de qualitat, entre els que ha de destacar l'ús de la biomassa d'origen forestal per a la generació d'energia.

El transport i la mobilitat
Les accions proposades inclouen la promoció del transport amb un menor cost ambiental, promocionant la intermodalitat per aprofitar millor les capacitats de cadascú dels sistemes de transport i fomentar el servei públic. Tornem a veure que tot es queda en bones intencions i haurem de veure com es concreta la definició dels costos ambientals dels diferents sistemes de transport i de quina forma s'incentiva la mobilitat sostenible i segura a través de la preparació dels diferents Plans de Mobilitat Sostenible de caire local o supramunicipal.

L'habitatge
En aquest camp no hi ha tampoc major concreció que a la resta de camps considerats, no anant més enllà de la necessitat, per altra banda òbvia, de els poders públics han de vetllar per que els habitatges i el seu entorn permetin la seva utilització de forma digna i considerant l'impacte ambiental generat en el seu disseny, construcció, utilització i al final de la seva vida útil.

Com es pot veure es tracta d'una llei de bones intencions, i en alguns casos ni tant sols això, doncs aprofita per posar data de caducitat als incentius per a inversions en matèria de medi ambient, com és el cas de la deducció en l'impost de societats del 10% de les inversions efectuades en aquesta matèria que passen al 8% de forma immediata (art. 92).