martes, 8 de marzo de 2011

8 de març de 2010, i desprès què?

Avui fa un any de la "gran" nevada de Catalunya, aquella que va deixar Catalunya sense llum i on es va demostrar la inconsciència de moltes persones que van quedar col·lapsades a carreteres, autopistes i rondes. Definitivament la informació no va funcionar, i no seria per que no s'havia avisat de que la nevada era possible. Però aquests avisos em recorden, i potser massa la famosa faula de Pere i el Llop, aquella en la que desprès de molts avisos falsos sobre l'atac del llop al ramat, finalment quan aquests arriben, ningú fa cas i acaben amb totes les ovelles.

Des de les Administracions de la Generalitat s'envien al llarg de l'any nombrosos avisos d'activació de Plans d'Emergència; per nevades, aiguats, contaminació marina, incendis forestals ... avisos que es reben a molts ajuntaments i que, per la seva recurrència són obviats, com no podria ser menys si estàs rebent continuats avisos inútils, quan als municipis del Pirineu se'ls informa de la possibilitat de practicar Windsurfing a les costes de les Terres de l'Ebre, o als de la Costa Brava se'ls convida a anar el cap de setmana a les pistes d'esquí del Pirineu de Lleida, segur que serveix per promocionar el turisme interior, però des del punt de vista de la Protecció Civil, molt no sembla que aporti.

Tant dolenta és la manca d'informació com l'excés de desinformació, efectuada potser amb la intenció de que, en el cas que finalment es produeixi una emergència, mai es pugui dir que la Generalitat no havia avisat del que podia passar.

Sembla que darrerament els avisos d'activació de Plans d'Emergència s'estan focalitzant més, però indubtablement encara falta molt camí per recorre en aquesta bona direcció. Esperem que la propera situació d'emergència "real" no ens torni a agafar desprevinguts, per manca o excés d'informació i saturació del receptor.

Imaginem, per un moment que a una autopista se'ns estès informant contínuament, del límit de velocitat, la propera sortida, l'obligatorietat de portar el cinturó de seguretat cordat, la distància a la que es troba la següent estació de servei, l'existència de radars, una corba, que hem de circular per la dreta, una incorporació a la marxa en els propers metres, la temperatura, els temps que s'estima per arribar a determinades poblacions...; i tot això disposat a la ruta de forma aleatòria i amb grups de senyals. Algú seria capaç de llegir-les totes? - Això sí, sense estimbar-se contra el vehicle que va davant-

Esperem però que la reducció del pressupost  no afecti, també, a la capacitat de resposta de les Administracions, i es puguin subministrar els recursos necessaris per que es pugui actuar des de les Administracions Locals,  responsables de dur a terme les primeres, i més importants, intervencions en cas d'emergència, en ser les més properes al ciutadà. Els Plans d'Actuació Municipal per respondre a Emergències han de ser redactats i mantinguts, potser simplificats, però sobre tot dotats amb l'equipament necessari per actuar en cas d'emergència, però sobre tot, per aquelles emergències "habituals", i que per tant han de deixar de ser considerades "emergències".

A ningú se li escapa que al Pirineu neva cada any, i per tant tots els municipis d'aquests territoris haurien de tenir una dotació específica per poder, per exemple, dotar-se de maquinària per a la neteja dels seus carrers, fundents i equips per poder estendre-la. Que els municipis forestals, que any rere any han d'enfrontar-se les temudes columnes de fum, han de poder protegir els pobles. i no només les Urbanitzacions, amb franges perimetrals de baixa inflamabilitat, i dur a terme actuacions de neteja de l'excés de biomassa de les masses forestals que avancen per on abans eren conreu, avui abandonats. Que els pobles que han crescut al costat de rius mediterranis, amb règims tempestuosos, han de tenir les lleres netes de restes vegetals que poden obliterar els ponts, i disposar d'aparcaments "alternatius" a les rambles i rieres. Dotar a municipis litorals de maquinària per actuar en cas de nevades no sembla prioritari quan els pobles de muntanya no disposen d'aquesta maquinària d'ús "quotidià".

Si les situacions habituals no les tenim previstes, cóm podem suposar que tindrem previstes les situacions excepcionals?.

Un altre conseqüència de la nevada va ser la caiguda de les torres de distribució elèctrica, que una any desprès estan totes en peu, però que des de les empreses responsables de la infraestructura s'avisa que en cas de una nova nevada com la que va succeir avui fa un any podrien tornar a caure, esperem que sense deixar les imatges dantesques de ferros recargolats sobre el camp. I tot això mentre es reconeix que la infraestructura de distribució elèctrica és insuficient per abastir la demanda energètica del territori, reclamant-se més MATs expandint-se pel territori.

Què hauria passat si cada un dels pobles afectat per una tallada de la xarxa de distribució hagués tingut un generador instal·lat a sobre de cada edifici?, un sistema fotovoltaic, per exemple. Possiblement s'hauria pogut pal·liar la manca d'energia des de les grans companyies, i substituir-la, en els usos més necessaris, per energia procedent del sòl.

Però clar, en comptes d'això sembla que és millor seguir depenent dels grans productors d'energia procendents de les importacions i no promoure "anelles energètiques" interconnectades que ajuden al sistema i redueixen el temps de funcionament de les centrals tèrmiques amb la formació de micro-xarxes locals de productors-consumidors d'energia.

... indubtablement, aquest tema mereixerà invertir més bytes en el raonament.

domingo, 6 de marzo de 2011

La Llei de l'economia sostenible

El BOE de 5 de març de 2011 publica la llei de l'economia sostenible, que ha estat amplament debatuda a les Corts i el Senat i que proposa algunes mesures pel desenvolupament sostenible de la societat espanyola.
En el seu contingut, a més de moltes declaracions de bones intencions, a les que ja ens té acostumat aquest diari, amb independència de qui porti la seva línia editorial, poden extreure's algunes propostes (en aquest nivell, no deixen de ser propostes, tal i com s'atribueix al Comte de Romanones) que podrien desembocar en fets interessants:
Article 35: Incloure els principis de gestió ambiental derivats del Reglament EMAS per a la redefinició dels productes i serveis efectuats per les societats i empreses publiques. Aquesta inclusió pot permetre una millora substancial de l'impacte ambiental de les actuacions dutes a terme per aquestes societats, que en molts casos són responsables últimes de les actuacions sobre el territori que més impacte tenen. Recordem que el propi Reglament obliga al compliment de la legislació i a tenir en compte, entre d'altres els impactes present i futurs de les seves actuacions, així com a tenir-los en compte en la selecció de contractistes i proveidors.
Article 41: L'eliminació del tràmit general d'obtenció de llicència d'activitat per l'inici d'una activitat econòmica, limitant-se a aquelles que puguin afectar a drets públics, com són la protecció del patrimoni històric i cultural, la protecció del medi ambient o el domini públic. D'aquesta forma es pretén eliminar molta tramitació que pot resultar bastant inútil i donar més importància a la supervisió i verificació de les activitats per part de les entitats locals.
Títol III :Sostenibilitat mediambiental:
Aquest és el que defineix les línies ambientals que, segons el govern, han de fonamentar el desenvolupament sostenible:
  • L'Energia
  • La gestió de l'efecte hivernacle
  • El transport i la mobilitat
  • L'habitatge
L'energia
Reitera la necessitat de l'estratègia d'aconseguir el 20% de l'energia d'origen renovable en el 2020 (el 2016 en el cas de les administracions públiques). Es tracta d'una mesura ja aprovada per la Unió Europea i que ja havia d'haver estat transposada, es fa tard, i des del nostre punt de vista sense concretar. Tot això havent deixat pel camí el suport a les energies renovables que podrien permetre promoure la participació de la ciutadania en la generació d'energia i per tant assolint un major grau d'independència de les fonts d'energia procedents de l'exterior (gas, petroli o nuclear, per exemple)

La gestió de l'efecte hivernacle
La reducció de les emissions de gasos amb efecte hivernacle (CO2 o CH4) és un dels objectius que el govern es marca, però el temps verbal emprat és mes propi d'un futur subjuntiu i condicional que d'un veritable convenciment de que es pot fer alguna cosa mentre la demanda d'energia continuï creixent. Sembla que per això centra la seva acció legislativa en proposar, malgrat que segueix sense concretar, actuacions sobre el sector forestal, al que li promet tota mena d'incentius per a la gestió forestal sostenible, l'agrupació de propietaris forestals, i la promoció dels productes forestals de qualitat, entre els que ha de destacar l'ús de la biomassa d'origen forestal per a la generació d'energia.

El transport i la mobilitat
Les accions proposades inclouen la promoció del transport amb un menor cost ambiental, promocionant la intermodalitat per aprofitar millor les capacitats de cadascú dels sistemes de transport i fomentar el servei públic. Tornem a veure que tot es queda en bones intencions i haurem de veure com es concreta la definició dels costos ambientals dels diferents sistemes de transport i de quina forma s'incentiva la mobilitat sostenible i segura a través de la preparació dels diferents Plans de Mobilitat Sostenible de caire local o supramunicipal.

L'habitatge
En aquest camp no hi ha tampoc major concreció que a la resta de camps considerats, no anant més enllà de la necessitat, per altra banda òbvia, de els poders públics han de vetllar per que els habitatges i el seu entorn permetin la seva utilització de forma digna i considerant l'impacte ambiental generat en el seu disseny, construcció, utilització i al final de la seva vida útil.
Com es pot veure es tracta d'una llei de bones intencions, i en alguns casos ni tant sols això, doncs aprofita per posar data de caducitat als incentius per a inversions en matèria de medi ambient, com és el cas de la deducció en l'impost de societats del 10% de les inversions efectuades en aquesta matèria que passen al 8% de forma immediata (art. 92).