martes, 8 de marzo de 2011

8 de març de 2010, i desprès què?

Avui fa un any de la "gran" nevada de Catalunya, aquella que va deixar Catalunya sense llum i on es va demostrar la inconsciència de moltes persones que van quedar col·lapsades a carreteres, autopistes i rondes. Definitivament la informació no va funcionar, i no seria per que no s'havia avisat de que la nevada era possible. Però aquests avisos em recorden, i potser massa la famosa faula de Pere i el Llop, aquella en la que desprès de molts avisos falsos sobre l'atac del llop al ramat, finalment quan aquests arriben, ningú fa cas i acaben amb totes les ovelles.

Des de les Administracions de la Generalitat s'envien al llarg de l'any nombrosos avisos d'activació de Plans d'Emergència; per nevades, aiguats, contaminació marina, incendis forestals ... avisos que es reben a molts ajuntaments i que, per la seva recurrència són obviats, com no podria ser menys si estàs rebent continuats avisos inútils, quan als municipis del Pirineu se'ls informa de la possibilitat de practicar Windsurfing a les costes de les Terres de l'Ebre, o als de la Costa Brava se'ls convida a anar el cap de setmana a les pistes d'esquí del Pirineu de Lleida, segur que serveix per promocionar el turisme interior, però des del punt de vista de la Protecció Civil, molt no sembla que aporti.

Tant dolenta és la manca d'informació com l'excés de desinformació, efectuada potser amb la intenció de que, en el cas que finalment es produeixi una emergència, mai es pugui dir que la Generalitat no havia avisat del que podia passar.

Sembla que darrerament els avisos d'activació de Plans d'Emergència s'estan focalitzant més, però indubtablement encara falta molt camí per recorre en aquesta bona direcció. Esperem que la propera situació d'emergència "real" no ens torni a agafar desprevinguts, per manca o excés d'informació i saturació del receptor.

Imaginem, per un moment que a una autopista se'ns estès informant contínuament, del límit de velocitat, la propera sortida, l'obligatorietat de portar el cinturó de seguretat cordat, la distància a la que es troba la següent estació de servei, l'existència de radars, una corba, que hem de circular per la dreta, una incorporació a la marxa en els propers metres, la temperatura, els temps que s'estima per arribar a determinades poblacions...; i tot això disposat a la ruta de forma aleatòria i amb grups de senyals. Algú seria capaç de llegir-les totes? - Això sí, sense estimbar-se contra el vehicle que va davant-

Esperem però que la reducció del pressupost  no afecti, també, a la capacitat de resposta de les Administracions, i es puguin subministrar els recursos necessaris per que es pugui actuar des de les Administracions Locals,  responsables de dur a terme les primeres, i més importants, intervencions en cas d'emergència, en ser les més properes al ciutadà. Els Plans d'Actuació Municipal per respondre a Emergències han de ser redactats i mantinguts, potser simplificats, però sobre tot dotats amb l'equipament necessari per actuar en cas d'emergència, però sobre tot, per aquelles emergències "habituals", i que per tant han de deixar de ser considerades "emergències".

A ningú se li escapa que al Pirineu neva cada any, i per tant tots els municipis d'aquests territoris haurien de tenir una dotació específica per poder, per exemple, dotar-se de maquinària per a la neteja dels seus carrers, fundents i equips per poder estendre-la. Que els municipis forestals, que any rere any han d'enfrontar-se les temudes columnes de fum, han de poder protegir els pobles. i no només les Urbanitzacions, amb franges perimetrals de baixa inflamabilitat, i dur a terme actuacions de neteja de l'excés de biomassa de les masses forestals que avancen per on abans eren conreu, avui abandonats. Que els pobles que han crescut al costat de rius mediterranis, amb règims tempestuosos, han de tenir les lleres netes de restes vegetals que poden obliterar els ponts, i disposar d'aparcaments "alternatius" a les rambles i rieres. Dotar a municipis litorals de maquinària per actuar en cas de nevades no sembla prioritari quan els pobles de muntanya no disposen d'aquesta maquinària d'ús "quotidià".

Si les situacions habituals no les tenim previstes, cóm podem suposar que tindrem previstes les situacions excepcionals?.

Un altre conseqüència de la nevada va ser la caiguda de les torres de distribució elèctrica, que una any desprès estan totes en peu, però que des de les empreses responsables de la infraestructura s'avisa que en cas de una nova nevada com la que va succeir avui fa un any podrien tornar a caure, esperem que sense deixar les imatges dantesques de ferros recargolats sobre el camp. I tot això mentre es reconeix que la infraestructura de distribució elèctrica és insuficient per abastir la demanda energètica del territori, reclamant-se més MATs expandint-se pel territori.

Què hauria passat si cada un dels pobles afectat per una tallada de la xarxa de distribució hagués tingut un generador instal·lat a sobre de cada edifici?, un sistema fotovoltaic, per exemple. Possiblement s'hauria pogut pal·liar la manca d'energia des de les grans companyies, i substituir-la, en els usos més necessaris, per energia procedent del sòl.

Però clar, en comptes d'això sembla que és millor seguir depenent dels grans productors d'energia procendents de les importacions i no promoure "anelles energètiques" interconnectades que ajuden al sistema i redueixen el temps de funcionament de les centrals tèrmiques amb la formació de micro-xarxes locals de productors-consumidors d'energia.

... indubtablement, aquest tema mereixerà invertir més bytes en el raonament.

No hay comentarios:

Publicar un comentario