Consum i autoconsum energètic

Avui, dia del medi ambient, i acabada la manifestació en contra de l'energia nuclear a Barcelona, he rebut una piulada que deia "x fer possible una economia baixa en carboni,és bo k les entitats mediambientalistes recolzin obertament els projectes eolic #mediambient". Pot ser el raonament, en un primer nivell pot semblar correcte, coherent i molt assenyat, però, segur? Tanmateix el cap de setmana rebia una altra on s'assegurava "Hem de passar de ser caçadors a recol·lectors d’energia" al que vaig respondre considerant que aquesta afirmació significava haver de tornar a la prehistòria energètica.

Des dels inicis dels temps ens hem dedicat a la "recol·lecció" energètica, en forma de biomassa (vegi's fusta) amb la que hem escalfat els nostres habitatges, més o menys processada en forma de carbó. D'aquí vam passar a caçar l'energia: anant a buscar-la a salts d'aigua, mines de carbó mineral, reïnes obtingudes de la fusta... i llavors... ... El Petroli!

S'havia acabat la caça energètica i començava l'emmagatzematge energètic, la seva distribució i l'acostament de l'energia als punts de consum... fins i tot si el punt de consum es desplaça, som capaços d'acumular energia en el seu dipòsit per anar consumint-la a mesura la necessitem.

Oleoductes, gasoductes, estacions de servei, dipòsits, bombones: energia llesta per ser utilitzada.

Línies elèctriques de baixa, mitja, alta, i fins i tot molt alta tensió ens subministren l'energia allà on la necessitem, oferint la seva forma elèctrica per poder ser utilitzada a qualsevol lloc, desplaçant tota forma d'energia competidora i oferint-nos la possibilitat d'utilitzar-la per escalfar-nos, desplaçar-nos, il·luminar-nos... tenim la moneda única de l'energia.

Però l'electricitat té un problema: serveix per a multitud d'usos, però la seva acumulació, malgrat existir bateries i piles de combustible, és costosa, difícil i ineficient; i la seva producció, a partir de fonts energètiques primàries, està sotmesa a les inexorables lleis de la termodinàmica, i fins fa molt poc, la seva generació estava en mans d'unes quantes corporacions amb capacitat econòmica limitant-se l'accés a la ciutadania.

L' escenari actual no deixa de ser una cacera energètica.

Capturem l'energia, a ser possible la peça més gran que troben els caçadors i, una vegada morta, es desplaça fins el punt de consum, i no només això: li traiem la pell, els ossos i les vísceres i el cuinem per tal que tots puguem comprar un boci als caçadors. En el camí es queda tot allò que el caçador es queda per ell i el que no aprofita es llença, per tal que els arqueòlegs del futur puguin reconèixer com vivien aquestes poblacions pre-energ-històriques.

Pot ser podríem aprendre del passat.

L'eficàcia de les poblacions humanes recolectores, primer, i caçadores desprès (i no al revés) ha estat superada, l'agricultura la va superar. L'economia va evolucionar vers formes que permetien que les poblacions s'estabilitzessin i comencessin a formar poblats estables, envoltats de tot allò que els hi era de menester.

Des del punt de vista energètic, aquest canvi ha començat a produir-se.

Podem començar a conrear la nostra energia, evitant estructures que sobrepassin les mides humanes, per no tornar a cometre les mateixes errades del passat, quan vàrem deixar créixer els pobles fins a ciutats que ultrapassen la mida humana, i que deshumanitza les relacions humanes.

Realment és necessari produir tota l'energia d'una gran ciutat en una central nuclear que no som capaços de controlar? És necessari ocupar grans superfícies de terreny per a produir una energia que serà enviada a l'altre punta de país? Cal instal·lar captadors energètics que dificulten el moviment dels animals (humans inclosos) i auto-limitar-nos els moviments? Potser no, potser existeixen sol·lucions més senzilles i a escala humana que, a més ens ofereixen la possibilitat de corresponsabilitzar-nos amb la nostra petjada sobre el planeta.

L'energia eòlica, fotovoltaica, de la biomassa, geotèrmica... pode ser desenvolupades a gran escala, amb una gran inversió i ocupació de l'espai públic, que avui, i no sabem si demà, no ens és útil (o al menys això ens sembla). Però també pot ser aprofitada a petita escala, a escala humana, familiar, per tal de ser autosuficients energèticament.

Des del punt de vista elèctric, al nostre país cada habitatge consumeix una mitjana de l'entorn 4.500 kWh/any. Amb la nostra radiació mitjana, aquesta energia pot ser subministrada per una instal·lació fotovoltaica de 3,5 kWp. Si s'utilitzen plaques fotovoltaiques de rendiment mig d'150 Wp/m² la superfície a ocupar seria de l'ordre de 25 m² amb un cost global (incloent tot allò necessari per a convertir la tensió contínua en alterna i connectar-se a la xarxa elèctrica com a mesura de garantia de subministrament) d'uns 8.000 €.

Aquesta mateix habitatge, si continua adquirint l'energia elèctrica subministrada per la xarxa, abonant el seu consum a la companyia distribuïdora haurà de pagar, només en energia i al preu actual (0,14 €/kWh, el doble que fa cinc anys) 630 € cada any.

Per tant, i considerant (que és molt considerar) que el preu de l'electricitat no s'incrementarà en els propers dotze anys, tant sols amb els estalvis aconseguits la instal·lació estarà pagada. I encara li quedaran dotze anys més de vida útil a la instal·lació.

Per tant, cada família necessita disposar, únicament de 25 m² de superfície disponible per autogenerar-se la seva electricitat, i tot això gràcies a que el Sol sortirà, amb més o menys força, cada dia, i no hem de pagar res per això (encara?).

El mateix exercici es pot fer amb altres energies renovables d'ús domèstic: l'escalfament amb energia solar tèrmica, biomassa o geotèrmica és encara més interessant.

Potser caldria deixar de pensar en grans instal·lacions, i començar a promoure les d'escala humana. La tecnologia és a punt, però no ho estan les Administracions, que no tenen inconvenient en allargar inconscientment la vida de grans centrals nuclears que sobrepassen la nostra capacitat de resposta, però posen impediments a desenvolupar projectes a l'abast de la major part de la societat.

No, no és el moment de les grans infraestructures de captura d'energia, és el moment de la democratització de l'energia; permetre la participació de tota la societat en una tecnologia que permet que tothom es faci responsable de generar l'energia que necessita per viure, així, a més, cadascú podrà fer les accions més convenients per a reduir el seu consum, i només així, amb una major eficiència energètica, assumida per tothom podrem reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle, emissions dels que la indústria és responsable d'un terç d'elles, però els altres dos terços es reparteixen, principalment entre les empreses de generació d'energia i la ciutadania (transport, comerços, serveis i habitatges).