viernes, 6 de junio de 2014
jueves, 27 de septiembre de 2012
Invertir en energía solar no es caro
Los principales miedos de las personas que "invertirían" en la producción de energía eléctrica renovable son, en líneas generales:
El uso de kits prediseñados permite una rápida instalación de todos los elementos necesarios para transformar la energía solar recibida en energía eléctrica:
En todos los casos pueden instalarse los módulos necesarios para conseguir la potencia y energía requerida en cada situación y disponer de una instalación sencilla, escalable y, por lo tanto, económica.
El autoconsumo de energía eléctrica es ya una realidad que permite autogenerar parte de la energía eléctrica consumida.
El Real Decreto 1699/2011 establece las condiciones para la instalación de instalaciones de autoconsumo que pueden resumirse en:
kits de autoconsumo, tanto el instalador como el usuario de la instalación fotovoltaica se benefician de la sencillez en el diseño, montaje y puesta en marcha de un sistema de generación de energía eléctrica renovable con una dilatada vida útil, sometido a un mantenimiento mínimo.
Rompemos así dos mitos que dificultaban en aprovechamiento de la energía solar:
Los kits están pensados para generalizar el uso de energía fotovoltaica, de forma que pueda "conectarse y producir" de forma inmediata; pero sin duda, la tendencia general en el sector es la de permitir que la energía renovable entre en nuestras casas por la puerta grande, la del ahorro.
- El coste de la inversión, que hace suponer que para aprovechar la energía solas sean necesarias inversiones millonarias.
- El convencimiento de que únicamente son rentables si se dispone de subvenciones estatales, conocidas como "primas".
El uso de kits prediseñados permite una rápida instalación de todos los elementos necesarios para transformar la energía solar recibida en energía eléctrica:
- Módulo fotovoltaico de 240 a 260Wp
- Inversor adosado al propio módulo o a la estructura de 235 a 240W (pueden unirse varios si requiere más potencia)
- Estructura metálica o plástica para si instalación, sin riesgos en la cubierta.
En todos los casos pueden instalarse los módulos necesarios para conseguir la potencia y energía requerida en cada situación y disponer de una instalación sencilla, escalable y, por lo tanto, económica.
El autoconsumo de energía eléctrica es ya una realidad que permite autogenerar parte de la energía eléctrica consumida.
El Real Decreto 1699/2011 establece las condiciones para la instalación de instalaciones de autoconsumo que pueden resumirse en:
kits de autoconsumo, tanto el instalador como el usuario de la instalación fotovoltaica se benefician de la sencillez en el diseño, montaje y puesta en marcha de un sistema de generación de energía eléctrica renovable con una dilatada vida útil, sometido a un mantenimiento mínimo.
Rompemos así dos mitos que dificultaban en aprovechamiento de la energía solar:
- El precio de instalación es inferior a 2 €/Wp, desde sólo 240 Wp
- El precio de la energía obtenida es inferior a 7 céntimos por kWh, menos de la mitad de lo que, ya hoy, está pagando por ella.
Los kits están pensados para generalizar el uso de energía fotovoltaica, de forma que pueda "conectarse y producir" de forma inmediata; pero sin duda, la tendencia general en el sector es la de permitir que la energía renovable entre en nuestras casas por la puerta grande, la del ahorro.
viernes, 15 de junio de 2012
L'arribada de l'estiu, un bon moment per pensar en la sostenibilitat.
L'arribada de l'estiu la marca la nit de Sant Joan (o el dia 21 o 22 de juny, segons caigui l'any) és un bon moment per a pensar en la sostenibilitat de la nostra societat i la nostra contribució a un món millor. Es tracta de l'inici d'una època a la que molts canviaran la rutina diària i disposaran de més hores per a pensar i reflexionar sobre el que fem; i cal que aquest període pugui ser aprofitat per que, quan tornem a endegar la nostra activitat quotidiana, sigui quina sigui aquesta incorporem tot allò que haguem incorporat al nostre comportament.
Com fa temps que no hem introduït noves entrades tampoc seria aquest el moment de cansar al lector amb una llarga exposició sobre el que l'estiu ens pot aportar, tant sols uns exemples i unes propostes que esperem tinguin un efecte durador... més enllà del que es pot trigar en llegir aquest article (si és que la seva lectura no és molt avorrida i ens abandones abans d'arribar al final).
...
... una energia que no aprofitarem que, la major part de nosaltres deixarem que es dissipi i es retorni a l'atmosfera. Dedicada a reescalfar una ja reescalfada atmosfera i que en molts casos estarem contribuint a reescalfar amb les sortides d'aire calent dels equips d'aire condicionat, amb els gasos d'escapament dels vehicles, amb un consum desmesurat d'energia, pagada a les companyies energètiques que ens subministren, per cable o canonada energia en forma d'electricitat, gas o combustible. I mentre tant el Sol brillant sobre els nostres caps (possiblement amb alguna que altra gota de suor intentant escapar) aportant-nos una energia gratis, completament gratis i cada dia, tots els dies de l'any.
És interessant pensar-s'ho, si cada dia surt el Sol podem fer uns quants números.
En primer lloc, el foc.
Aquest any un hivern que ha estat particularment sec i càlid va portar a avançar alguns mesos la temporada d'incendis forestals, i amb tot i això les flames ja s'han emportat moltes hectàrees de bosc per endavant, i als quatre punts cardinals, al Pirineu de Lleida, a l'Empordà, fins i tot a les terres de l'Ebre i al pantà del Foix. Per tant, amb el foc màxima precaució.
Crec interessant recordar els consells de prevenció que any rera any no ens cansem de repetir:
i finalment, si desprès de llegir això (i amb l'ampolla d'aigua a la mà) vols preparem la revetlla.. prepara't, per que tenim preparada una sorpresa que permetrà que gaudeixis més temps i que en el moment de recollir no hagis de tenir remordiments.
Sovint quan es fan revetlles, festes d'escoles i celebracions, familiars o socials emprem productes d'un sol ús, i en acabar, algú deixa anar allò de:
... recicleu?
i moltes vegades la resposta és: Avui no, que és festa!
Serà per a tu, per que la resta del planeta està de dol!.
Amb les festes, tones de residus van als abocadors, a les incineradores i passen a reduir la capacitat del nostre planeta per a rebre tots els residus que generem. Aquest any us proposem fer-ho una mica diferent.
Utilitzeu plats, gots i coberts compostables.
D'aquesta forma en acabar la festa només haureu de retirar les ampolles de vidre, per posar-les en el contenidor verd, les llaunes de les begudes i les olives i els envasos de les patates, els "ganxitos" i les avellanes, que podreu dipositar en el contenidor groc; els papers i cartrons al contenidor blau; i la resta, tota la resta, al contenidor d'orgànica (aquell tant petit i que la gent no sap què hi va a dintre) o, molt millor en el nostre propi compostador, o el comunitari, d'on d'aquí a uns mesos podrem obtenir adob per les plantes, just quan més ho necessiten.
... I el contenidor de rebuig? Realment estem en condicions de rebutjar res?
i no ens diguis que no saps on adquirir el teu compostador domèstic i la vaixella compostable... encara no ho has endevinat? per què no truques i t'ho diem?
Només hi ha un Planeta, i si no comencen a aplicar un Pla B haurem de començar a buscar un Planeta B (i hores d'ara no l'hem trobat)
Com fa temps que no hem introduït noves entrades tampoc seria aquest el moment de cansar al lector amb una llarga exposició sobre el que l'estiu ens pot aportar, tant sols uns exemples i unes propostes que esperem tinguin un efecte durador... més enllà del que es pot trigar en llegir aquest article (si és que la seva lectura no és molt avorrida i ens abandones abans d'arribar al final).
La nit més curta... el dia més llarg
La nit de Sant Joan és la més curta de l'any... i és el dia més llarg, aquell dia que el Sol es lleva poc abans de les set del matí, i es pon passades les 10 del vespre. En total més de quinze hores de Sol, d'un Sol que (esperem) brilli amb tota la seva força aportant-nos tota la seva energia. Una energia que arrenca amb força cada matí i que a mesura que avancen les hores es fa més i més intensa escalfant l'aire, els terres i les teulades; il·luminant cada racó dels parcs i jardins, entrant a casa nostra per les finestres (... si no hem baixat les persianes o els tendalls) i que intentarà, i a ben segur que aconseguirà fer-nos suar....
... una energia que no aprofitarem que, la major part de nosaltres deixarem que es dissipi i es retorni a l'atmosfera. Dedicada a reescalfar una ja reescalfada atmosfera i que en molts casos estarem contribuint a reescalfar amb les sortides d'aire calent dels equips d'aire condicionat, amb els gasos d'escapament dels vehicles, amb un consum desmesurat d'energia, pagada a les companyies energètiques que ens subministren, per cable o canonada energia en forma d'electricitat, gas o combustible. I mentre tant el Sol brillant sobre els nostres caps (possiblement amb alguna que altra gota de suor intentant escapar) aportant-nos una energia gratis, completament gratis i cada dia, tots els dies de l'any.
És interessant pensar-s'ho, si cada dia surt el Sol podem fer uns quants números.
- La radiació mitja de Catalunya és de l'ordre de 1.500 kWh/m2 i any
- El rendiment d'una placa fotovoltaica estàndard és de l'ordre del 14%, el que suposa una potència d'uns 100 W/m2
- Amb les hores de llum que tenim a Catalunya a l'any cada W instal·lat pot oferir 1,2 kWh a l'any
- Per tant, si tenim una teulada de 100 m2, estem desaprofitant 12.000 kWh a l'any
La revetlla: foc i festa
Si encara no ens has fet una comanda de plaques fotovoltaiques per aprofitar l'energia (segur que ho faràs en pocs dies) i tens ganes de gresca, pots seguir llegint.En primer lloc, el foc.
Aquest any un hivern que ha estat particularment sec i càlid va portar a avançar alguns mesos la temporada d'incendis forestals, i amb tot i això les flames ja s'han emportat moltes hectàrees de bosc per endavant, i als quatre punts cardinals, al Pirineu de Lleida, a l'Empordà, fins i tot a les terres de l'Ebre i al pantà del Foix. Per tant, amb el foc màxima precaució.
Crec interessant recordar els consells de prevenció que any rera any no ens cansem de repetir:
- No llençar burilles enceses (i millor si anem pensant en deixar de fumar, per que al preu que s'està posant i considerant la situació en el sector sanitari...)
- Per descomptat, no fer foc, llençar cohets o petards a menys de 500 metres d'un bosc
- Fer barbacoes només a més de 500 metres del bosc i sempre en llocs autoritzats i amb mataguspires,
- Protegiu els habitatges: disposeu d'extintors al seu interior i protegiu l'exterior de l'acció d'un foc forestal, evitant que les branques toquin façanes o teulades i netejant les teulades de fulles seques.
- Establiu un perímetre de 25 metres al voltant dels nuclis de població enfrontats a masses forestals en que aquesta estigui aclarida.
i finalment, si desprès de llegir això (i amb l'ampolla d'aigua a la mà) vols preparem la revetlla.. prepara't, per que tenim preparada una sorpresa que permetrà que gaudeixis més temps i que en el moment de recollir no hagis de tenir remordiments.
Sovint quan es fan revetlles, festes d'escoles i celebracions, familiars o socials emprem productes d'un sol ús, i en acabar, algú deixa anar allò de:
... recicleu?
i moltes vegades la resposta és: Avui no, que és festa!
Serà per a tu, per que la resta del planeta està de dol!.
Amb les festes, tones de residus van als abocadors, a les incineradores i passen a reduir la capacitat del nostre planeta per a rebre tots els residus que generem. Aquest any us proposem fer-ho una mica diferent.
Utilitzeu plats, gots i coberts compostables.
D'aquesta forma en acabar la festa només haureu de retirar les ampolles de vidre, per posar-les en el contenidor verd, les llaunes de les begudes i les olives i els envasos de les patates, els "ganxitos" i les avellanes, que podreu dipositar en el contenidor groc; els papers i cartrons al contenidor blau; i la resta, tota la resta, al contenidor d'orgànica (aquell tant petit i que la gent no sap què hi va a dintre) o, molt millor en el nostre propi compostador, o el comunitari, d'on d'aquí a uns mesos podrem obtenir adob per les plantes, just quan més ho necessiten.
... I el contenidor de rebuig? Realment estem en condicions de rebutjar res?
i no ens diguis que no saps on adquirir el teu compostador domèstic i la vaixella compostable... encara no ho has endevinat? per què no truques i t'ho diem?
Només hi ha un Planeta, i si no comencen a aplicar un Pla B haurem de començar a buscar un Planeta B (i hores d'ara no l'hem trobat)
Bon estiu!
jueves, 19 de enero de 2012
L'energia: del YIMBY al PIMFY
És un veritable maldecap per a molts gestors públics de serveis per a la ciutadania el fenomen del NIMBYsme. Les demandes de serveis de la ciutadania, exigides per tal de poder beneficiar-se d'elles requereixen disposar d'una sèrie d'infraestructures que, d'altre banda, ningú les vol a prop de casa, d'aquí l'expressió anglesa "Not In My Back Yard (NIMBY)" que expressa el sentiment de malestar, queixes i manifestacions contràries que es genera entre tota la població.
Antenes de telefonia mòbil, Serveis d'atenció a determinats grups de població o Vies ràpides de circulació desemboquen en protestes en els barris que els exigeixen; però, quan les dimensions d'aquests equipament ultrapassen les dimensions humanes, les queixes i manifestacions posen en perill la pròpia viabilitat dels projectes d'instal·lacions que, per altra banda, són reconegudes com necessàries.
La gestió dels residus, de les aigües i de l'energia s'ha dissenyat sempre a l'engròs. En el cas dels residus, els abocadors o les plantes d'incineració de residus sempre han provocat un efecte NIMBY important, en molts casos ocasionat per la pròpia concepció del sistema de gestió que porten associat; però fins i tot en els casos de que el sistema de gestió sembli als ulls de la població el més adequat, com és el cas de les instal·lacions de recuperació o reciclatge de residus o les instal·lacions de compostatge, pocs ciutadans escapen a considerar que no les volen en el seu pati del darrera, i que per tant, i malgrat puguin ser necessàries, quan més allunyades millor. El problema rau en que el terme lluny, que tant clar quedava quan Coco ho explicava a la televisió, implica que el que està lluny d'algú sempre estarà a prop d'algú altre. El NIMBY es converteix aixi en una veritable una veritable BANANA (Build Absolutely Nothing Anywhere Near Anything) i un maldecap per qualsevol gestor del servei que sent que tota la ciutadania respon a totes les alternatives proposades: Sí, Però Aquí No (SPAN).
Per tant, si tothom vol allunyar equipaments bàsics pel manteniment de determinats serveis a la societat, aquestes instal·lacions mai poden estar a prop de ningú. En l'hipotètic cas que existís un lloc allunyat de tothom, aquest tindria a més dues característiques que el farien inviable: serien econòmicament inviables sense una infraestructura associada que permetés acostar els seus beneficis als beneficiats, o es trobarien en algun indret que, per la seva reduïda antropització ben segur que serà un espai natural valuós i, possiblement protegit per la legislació.
En el cas de l'obtenció i distribució d'energia, la situació és la mateixa, no és necessari que es tracti de centrals nuclears, centrals tèrmiques, dipòsits de residus nuclears o línes d'alta tensió; el nimbysme afecta també a instal·lacions de les anomenades "Energies Renovables".
El molins per l'aprofitament d'energia eòlica, situats tant a les carenes de les muntanyes com a la façana litoral on, per motius obvis, és on més bufa el vent i per tant on s'aprofiten millor; les plantes de conversió de biomassa en energia elèctrica, les centrals termo-elèctriques solars de concentració; centrals, o fins i tot, minicentrals hidràuliques posades en torrenteres prístines; o centrals geotèrmiques que aprofiten les aigües subterrànies escalfades per la calor interna de la terra; totes elles es veuen maleïdes pel fenomen NIMBY.
En el cas de les energies renovables, la raó de l'SPAN radica en el balanç de costos i beneficis socials que percep la població, i els costs semblen superiors als beneficis. La nostra opinió és que aquest balanç és considerat negatiu per les dimensions de l'equipament, de forma que el nimbysme creix en créixer l'equipament i disminueix en acostar-se a una escala més humana.
Potser ningú vol una central tèrmica (ni que sigui amb biomassa) al seu pati del darrera, però quan es proposen petites calderes de biomassa o xarxes de calor urbanes es produeix el fenomen contrari; el YIMBY, tothom sembla encantat de poder aprofitar directament un recurs energètic directament: sense intermediaris i, ja que hi som, estalviant diners per a obtenir el mateix servei, o complementar el que una gran companyia li subministra.
Sembla tractar-se, per tant, d'un problema d'escala. Les grans instal·lacions, que possiblement siguin capaces de generar més beneficis, són pitjors que les instal·lacions domèstiques, que potser sí que ofereixen menys beneficis, però, sobretot, i això sembla que esperona més, representa menys beneficis per a les grans companyies però repercuteix directament en el consumidor.
En el YIMBY el consumidor es fa així partícip de la seva instal·lació i corresponsable del seu funcionament i estat, ell controla el seu funcionament i canta les delícies del seu equipament, convertint-se (i això agrada) en l'enveja del veïnat, mostrant el seu nou equip a tots els seus coneguts i exposant els beneficis que obté.
És el cas dels compostadors domèstics, per aquells que el poden tenir en el seu jardí i aprofitar l'adob que ells mateixos produeixen; de les calderes de biomassa domèstiques, que aprofiten la fusta dels seus boscos i de les instal·lacions solars tèrmiques situades a la seva teulada. Tots els que les tenen estan orgullosos d'elles i vetllen pel seu correcte manteniment. Són, sens dubte, l'enveja de tots aquells que desitjosos de poder comptar amb els avantatges de ser una mica més autosuficients, cerquen el moment per accedir a les condicions per disposar d'un equipament d'escala humana que ofereix un benefici directe al seu usuari, encara que pugui semblar minso. És el moment de cridar: "Please In My Front Yard!. Vull que tothom vegi que jo també aprofito els recursos renovables!"
Aquest és el cas de l'aprofitament domèstic de l'energia fotovoltaica. Lluny de les hortes solars que ocupen camps, prats i conreus abandonats, l'energia fotovoltaica domèstica utilitza les teulades desaprofitades de les nostres cases, la seva instal·lació és senzilla, i permet una reducció, gairebé immediata de la factura elèctrica amb la que cada mes ens saluda una gran companyia energètica.
L'aprofitament de l'energia fotovoltaica provocarà, sens dubte, el PIMFYsme. L'únic que cal és tenir unes regles clares per que tothom es pugui beneficiar d'ella, saber quin és el nostre consum, com es distribueix al llarg del dia i quines són les necessitats d'energia elèctrica a satisfer; cada metre quadrat de teulada ens pot oferir 200 kWh/any.
Mira la teva factura de l'electricitat, ara la teva teulada, i digues, qui no cridaria ara mateix: PIMFY!
Antenes de telefonia mòbil, Serveis d'atenció a determinats grups de població o Vies ràpides de circulació desemboquen en protestes en els barris que els exigeixen; però, quan les dimensions d'aquests equipament ultrapassen les dimensions humanes, les queixes i manifestacions posen en perill la pròpia viabilitat dels projectes d'instal·lacions que, per altra banda, són reconegudes com necessàries.
La gestió dels residus, de les aigües i de l'energia s'ha dissenyat sempre a l'engròs. En el cas dels residus, els abocadors o les plantes d'incineració de residus sempre han provocat un efecte NIMBY important, en molts casos ocasionat per la pròpia concepció del sistema de gestió que porten associat; però fins i tot en els casos de que el sistema de gestió sembli als ulls de la població el més adequat, com és el cas de les instal·lacions de recuperació o reciclatge de residus o les instal·lacions de compostatge, pocs ciutadans escapen a considerar que no les volen en el seu pati del darrera, i que per tant, i malgrat puguin ser necessàries, quan més allunyades millor. El problema rau en que el terme lluny, que tant clar quedava quan Coco ho explicava a la televisió, implica que el que està lluny d'algú sempre estarà a prop d'algú altre. El NIMBY es converteix aixi en una veritable una veritable BANANA (Build Absolutely Nothing Anywhere Near Anything) i un maldecap per qualsevol gestor del servei que sent que tota la ciutadania respon a totes les alternatives proposades: Sí, Però Aquí No (SPAN).
Per tant, si tothom vol allunyar equipaments bàsics pel manteniment de determinats serveis a la societat, aquestes instal·lacions mai poden estar a prop de ningú. En l'hipotètic cas que existís un lloc allunyat de tothom, aquest tindria a més dues característiques que el farien inviable: serien econòmicament inviables sense una infraestructura associada que permetés acostar els seus beneficis als beneficiats, o es trobarien en algun indret que, per la seva reduïda antropització ben segur que serà un espai natural valuós i, possiblement protegit per la legislació.
En el cas de l'obtenció i distribució d'energia, la situació és la mateixa, no és necessari que es tracti de centrals nuclears, centrals tèrmiques, dipòsits de residus nuclears o línes d'alta tensió; el nimbysme afecta també a instal·lacions de les anomenades "Energies Renovables".
El molins per l'aprofitament d'energia eòlica, situats tant a les carenes de les muntanyes com a la façana litoral on, per motius obvis, és on més bufa el vent i per tant on s'aprofiten millor; les plantes de conversió de biomassa en energia elèctrica, les centrals termo-elèctriques solars de concentració; centrals, o fins i tot, minicentrals hidràuliques posades en torrenteres prístines; o centrals geotèrmiques que aprofiten les aigües subterrànies escalfades per la calor interna de la terra; totes elles es veuen maleïdes pel fenomen NIMBY.
En el cas de les energies renovables, la raó de l'SPAN radica en el balanç de costos i beneficis socials que percep la població, i els costs semblen superiors als beneficis. La nostra opinió és que aquest balanç és considerat negatiu per les dimensions de l'equipament, de forma que el nimbysme creix en créixer l'equipament i disminueix en acostar-se a una escala més humana.
Potser ningú vol una central tèrmica (ni que sigui amb biomassa) al seu pati del darrera, però quan es proposen petites calderes de biomassa o xarxes de calor urbanes es produeix el fenomen contrari; el YIMBY, tothom sembla encantat de poder aprofitar directament un recurs energètic directament: sense intermediaris i, ja que hi som, estalviant diners per a obtenir el mateix servei, o complementar el que una gran companyia li subministra.
Sembla tractar-se, per tant, d'un problema d'escala. Les grans instal·lacions, que possiblement siguin capaces de generar més beneficis, són pitjors que les instal·lacions domèstiques, que potser sí que ofereixen menys beneficis, però, sobretot, i això sembla que esperona més, representa menys beneficis per a les grans companyies però repercuteix directament en el consumidor.
En el YIMBY el consumidor es fa així partícip de la seva instal·lació i corresponsable del seu funcionament i estat, ell controla el seu funcionament i canta les delícies del seu equipament, convertint-se (i això agrada) en l'enveja del veïnat, mostrant el seu nou equip a tots els seus coneguts i exposant els beneficis que obté.
És el cas dels compostadors domèstics, per aquells que el poden tenir en el seu jardí i aprofitar l'adob que ells mateixos produeixen; de les calderes de biomassa domèstiques, que aprofiten la fusta dels seus boscos i de les instal·lacions solars tèrmiques situades a la seva teulada. Tots els que les tenen estan orgullosos d'elles i vetllen pel seu correcte manteniment. Són, sens dubte, l'enveja de tots aquells que desitjosos de poder comptar amb els avantatges de ser una mica més autosuficients, cerquen el moment per accedir a les condicions per disposar d'un equipament d'escala humana que ofereix un benefici directe al seu usuari, encara que pugui semblar minso. És el moment de cridar: "Please In My Front Yard!. Vull que tothom vegi que jo també aprofito els recursos renovables!"
Aquest és el cas de l'aprofitament domèstic de l'energia fotovoltaica. Lluny de les hortes solars que ocupen camps, prats i conreus abandonats, l'energia fotovoltaica domèstica utilitza les teulades desaprofitades de les nostres cases, la seva instal·lació és senzilla, i permet una reducció, gairebé immediata de la factura elèctrica amb la que cada mes ens saluda una gran companyia energètica.
L'aprofitament de l'energia fotovoltaica provocarà, sens dubte, el PIMFYsme. L'únic que cal és tenir unes regles clares per que tothom es pugui beneficiar d'ella, saber quin és el nostre consum, com es distribueix al llarg del dia i quines són les necessitats d'energia elèctrica a satisfer; cada metre quadrat de teulada ens pot oferir 200 kWh/any.
Mira la teva factura de l'electricitat, ara la teva teulada, i digues, qui no cridaria ara mateix: PIMFY!
jueves, 16 de junio de 2011
Aprovada per unanimitat la Proposició NO de llei sobre la generació d'energia distribuïda
S'ha aprovat per MAJORIA ABSOLUTA la Proposició NO de llei del Grup Parlamentari Socialista sobre la Generació d'energia distribuïda.
Es transcriu a continuació el debat i la votació final d'aquesta proposició, identificada amb el número d'expedient 162/000868.
"La señora VICEPRESIDENTA (Cunillera i Mestres): Pasamos al siguiente punto del orden del día: Proposiciones no de ley. En primer lugar, la del Grupo Socialista, sobre la generación de energía distribuida. Para defender la proposición no de ley tiene la palabra el señor Alique.
El señor ALIQUE LÓPEZ: Gracias, señora presidenta.
Señorías, como conocen, en los últimos años y con el liderazgo lógicamente del Gobierno, en España se ha llevado a cabo un importante desarrollo de las energías renovables. Esto ha tenido múltiples efectos positivos en el conjunto de la economía española, entre otros la sostenibilidad de sus fuentes, la reducción de las emisiones contaminantes, el cambio tecnológico que inducen, la reducción de la dependencia energética y del déficit de la balanza comercial, así como incremento en el nivel de empleo y desarrollo rural. De esta forma, la instalación de potencia eléctrica renovable ha seguido una senda ascendente de crecimiento en los últimos años, y esto ha provocado que precisamente las fuentes renovables hayan alcanzado una participación muy destacada en nuestra matriz energética, que indudablemente tiene que continuar en los próximos años, porque, como ustedes también saben, tenemos que cumplir los compromisos que como país tenemos en el ámbito de la Unión Europea, que no son otros que en el año 2020 el 20 por ciento del consumo de energía final proceda de fuentes renovables. Sin embargo, hoy en día, la participación del consumidor de energía eléctrica se limita, por un lado, a ajustar la potencia contratada y, por otro, a administrar sus consumos. Por eso, entendemos que es necesario desarrollar las redes inteligentes que son, si me permiten la expresión, el verdadero sistema nervioso central de una auténtica revolución tecnológica que se debe producir en el ámbito del sector energético de la electricidad. De esta forma, a través del contador inteligente, el consumidor no solo adquiere protagonismo en sus decisiones de consumo, sino que también le permite ahorrar energía y, al mismo tiempo, convertirse en productor de electricidad. De esta manera, se rompe ese binomio entre consumidor y productor y se abre el camino hacia la generación distribuida, la generación descentralizada, que es un auténtico incentivo para las fuentes renovales en nuestro país.
Estamos, pues, ante una oportunidad histórica, también una oportunidad tecnológica, que no debemos dejar pasar, porque tiene importantes beneficios, en primer lugar, para el consumidor, pero también para el medio ambiente y para la competitividad y el desarrollo industrial.
Precisamente, la proposición no de ley que presenta el Grupo Parlamentario Socialista supone, en primer lugar, un modelo alternativo a la generación actual de la electricidad en nuestro país. Como ustedes saben, hoy la energía eléctrica consumida en una gran parte procede de instalaciones centralizadas en lugares que están muy alejados de los puntos de consumo. Se trata de que a partir de ahora los puntos de producción se acerquen al consumidor, tanto en el entorno urbano, como semiurbano, industrial y agrícola, y que se pueda conectar directamente al consumidor o a la red de distribución. Es lo que se conoce como generación distribuida o generación descentralizada. En segundo lugar, supone una solución innovadora para reforzar la capacidad del sistema eléctrico y da respuesta a la evolución de la demanda en términos sostenibles en los próximos años, dando cabida a conceptos como el autoabastecimiento energético, es decir, el autoconsumo. En tercer lugar, como he comentado anteriormente, se trata de incentivar, de seguir apoyando las energías renovables. Además, el desarrollo de la generación distribuida va a favorecer la reducción de pérdidas en la red y con ello un importante ahorro de energía primaria porque, como ustedes saben, en este momento se produce una pérdida importante en la distribución y el transporte desde donde se produce hasta que se consume la energía; en concreto un 10 por ciento, un 2 por ciento en el transporte y un 8 por ciento en la distribución, y esto va a tener importantes efectos positivos sobre las emisiones. Otro beneficio que supone la generación distribuida es que reduce el coste asociado a las infraestructuras que las soportan, al estar en puntos más cercanos del consumidor. O, dicho de otra manera, se evitarán inversiones en el futuro que serían necesarias en infraestructuras para llevar esa energía desde donde se produce hasta el punto donde se consume. Por último, y no por ello menos importante, la generación distribuida supone una estructura productiva más amplia, que va a contribuir a la diversificación de la energía y a potenciar los recursos autóctonos, favoreciendo con ello el desarrollo de territorios aislados que en este momento no llegan a la red de distribución y de transporte.
Creemos que es una proposición no de ley que aporta muchos beneficios hacia el consumidor, hacia el medio ambiente, hacia el desarrollo industrial y hacia la competividad. En este sentido, quiero agradecer la actitud positiva que han tenido todos los grupos, de manera muy especial tanto el Grupo Parlamentario Popular como el Grupo Parlamentario Catalán (Convergència i Unió), ya que hemos llegado a una enmienda transaccional en los términos que he pasado al resto de los grupos. Creo que puede salir con un amplio consenso una iniciativa como esta que, como digo, es muy importante para el futuro de nuestro país, para la apuesta por las energías renovables.
Muchas gracias.
La señora VICEPRESIDENTA (Cunillera i Mestres): Muchas gracias, señor Alique.
A esta proposición se han presentado enmiendas por parte de dos grupos parlamentarios. Para defender, en primer lugar, las del Grupo Parlamentario Popular tiene la palabra el señor Delgado.
El señor DELGADO ARCE: Señor presidente, señorías, todos los analistas políticos dicen que estamos en la recta final de la legislatura y en la calle se habla con profusión de elecciones anticipadas, y hoy en el Congreso el grupo parlamentario que apoya y sostiene a un Gobierno absolutamente desgastado y cuestionado nos trae una proposición no de ley sobre una cuestión energética de interés. De interés, sí, pero, sin duda, menor. Los socialistas no nos proponen un debate en serio sobre cuestiones energéticas de primer nivel, como podrían ser, entre otras, el precio de la ley. Interesaría más a los españoles que debatiéramos sobre por qué tenemos una energía cara y sobre por qué nuestras empresas no pueden competir con éxito, lastradas por el coste de la factura de la energía. Recordemos que para consumidores industriales España es el séptimo país más caro dentro del conjunto de la Unión Europea a veintisiete, y que para los domésticos somos los cuartos más caros.
También podríamos estar debatiendo hoy sobre nuestro insostenible déficit tarifario, que no cubre los costes reconocidos del sistema y que estamos pagando todos los españoles a través de más impuestos y de más subidas de la luz. Una deuda acumulada que está en 25.000 millones de euros, de los cuales, 1.500 se generaron hasta el año 2003, y el resto a partir de 2004, es decir, en la etapa del Gobierno socialista. Tampoco han querido traer aquí el debate sobre la independencia de la Comisión Nacional de la Energía y por qué han trasladado directamente a miembros del Gobierno, a las personas que han establecido y elaborado esa política desde el Gobierno a este organismo regulador, lo que no garantiza, en absoluto, su necesaria independencia.
Señorías, tendríamos que estar debatiendo hoy aquí la reforma integral del sector que revise, de arriba abajo, las premisas sobre las cuales se ha hecho la política energética de España. Pero lo cierto es que estamos nuevamente hablando de un tema interesante, eso sí, pero menor, como fue también en el inicio de la legislatura el tema de las bombillas de bajo consumo que protagonizó la agenda de la primera parte de esta legislatura. Pues bien, hablemos de la PNL. Reconocemos que la generación distribuida es una buena herramienta para conseguir el objetivo del incremento de la eficiencia y de la disminución de la intensidad energética. Contribuye a disminuir las emisiones de gases de efecto invernadero, pues reduce las pérdidas de energía en transporte y distribución y acelera la integración masiva de las energías renovables.
También incrementa la seguridad y la calidad de suministro y la capacidad de transmisión del sistema. Por todo ello, nuestro grupo apoya de manera proactiva -aunque no incondicional- el objetivo básico que persigue esta PNL, que es fomentar el desarrollo de la generación distribuida en España. Y es que una vez más tenemos la certeza de que desde el Gobierno y desde el Grupo Parlamentario Socialista se actúa de una manera compartimentada. Si no, ¿cómo es posible que lo que conocemos del anteproyecto de ley de eficiencia energética y energías renovables pase prácticamente de puntillas por este asunto? Señorías, realmente nos sentimos decepcionados por la tibieza del texto de la PNL que nos presenta el Grupo Socialista. Por ello, para darle más fuerza y contenido, hemos presentado una enmienda que plantea dos cuestiones. La primera, sustituir el punto 3 para establecer incentivos a la eficiencia y a la innovación facilitando el acceso a la financiación para que resulte atractiva la inversión en proyectos de generación eléctrica distribuida. Y, por otra parte, adicionar un nuevo punto 5 que reclama desarrollar reglas y mecanismos transparentes que regulen con seguridad jurídica las inversiones en instalaciones de generación eléctrica distribuida con una rentabilidad razonable a lo largo de un determinado periodo. Es un hecho irrefutable que la regulación y los mecanismos actuales no ofrecen incentivos claros para fomentar la inversión en generación distribuida. Debemos hoy recordar cómo el Gobierno socialista con sus vaivenes reguladores generó por sí solo en lo que respecta, por ejemplo, al sector fotovoltaico, unos problemas cuyas consecuencias excedieron el debate energético, alcanzando al ámbito financiero y económico y, en resumen, incidiendo negativamente sobre la credibilidad de nuestra economía y su competitividad. Por ejemplo, en 2010 España vio caer como destino de inversión renovable del segundo al octavo lugar y además perdió su liderazgo solar.
Señorías, rechazamos la ambigüedad de un Gobierno que utiliza la improvisación como motor de su política energética y una vez más denunciamos su falta de criterio en relación con la manera de fomentar las energías renovables y no quisiéramos, sinceramente, que pasara lo mismo con la energía distribuida. Por eso, le pedimos que acepte nuestra enmienda; ya ha manifestado que la aceptará en parte. Nosotros pensamos que con esa aportación el texto tendrá más contundencia, estará más reforzado y entonces sí recibirá nuestro apoyo.
Señora presidenta, muchas gracias. (Aplausos.)
La señora VICEPRESIDENTA (Cunillera i Mestres): Muchas gracias, señor Delgado.
Por el Grupo Catalán (Convergència i Unió) y para defender sus enmiendas tiene la palabra la señora Riera.
La señora RIERA I REÑÉ: Presidenta, señorías, debatimos la proposición no de ley presentada por el Grupo Socialista sobre la generación de energía distribuida, tema que no es la primera vez que debatimos y sobre el que nuestro grupo parlamentario se ha pronunciado favorablemente ya en otras ocasiones. Desde Convergència i Unió compartimos la necesidad expuesta en esta proposición no de ley de cara a favorecer y estimular la energía eléctrica distribuida, y así lo hemos manifestado en otras ocasiones en los debates en Comisión. Cuando afrontamos la problemática energética defendemos la diversificación y la apuesta decidida por las energías renovables; defendemos y apostamos por la sostenibilidad, por la reducción de las emisiones, por una mayor autonomía del sistema y, no menos importante, apostamos por el ahorro y la eficiencia energética. Y todo ello lo incorpora una apuesta por la implantación de unidades de generación eléctrica de reducida potencia. La energía eléctrica distribuida basada en fuentes de energía renovables y en las tecnologías de alta eficiencia energética supone, señorías, una medida orientada claramente a la sostenibilidad de nuestro modelo energético, pues puede suponer una reducción en el consumo de energía primaria necesaria para la producción de electricidad, comportando también importantes beneficios ambientales en términos de reducciones de las emisiones de gases efecto invernadero y de contaminantes primarios y, por tanto, supone una decisiva diversificación energética y una mejora de la autonomía del sistema energético.
La Comisión de Industria, el 14 de octubre de 2009, a través de una proposición no de ley presentada por nuestro grupo parlamentario relativa a la simplificación administrativa y fiscal de la producción energética, aprobó unánimemente esta proposición a través de fuentes renovables en el ámbito doméstico y de las pequeñas y medianas empresas. La proposición no de ley instaba al Gobierno a incluir en el futuro proyecto de ley de eficiencia energética y energías renovables medidas destinadas a potenciar la producción de energías renovables en los hogares y en las pymes y en su caso la conexión a la red. En especial, instaba al Gobierno a simplificar los trámites administrativos en el ámbito de sus competencias que deben cumplir las personas y las pymes que deseen vender sus excedentes a la red. Como ven, señorías, hace ya más de un año que nuestro grupo reclamó medidas de simplificación administrativa en materia de generación distribuida. También la Comisión Nacional de Energía, en su informe sobre el proyecto de real decreto por el que se regula la conexión a la red de instalaciones de producción de energía eléctrica de baja potencia, reclama medias concretas en este sentido.
Todo ello, señorías, explica también nuestra enmienda a la proposición no de ley, que incorpora tres aspectos importantes para nuestro grupo. El primero de ellos es tener en cuenta las competencias de las comunidades autónomas, y específicamente en Cataluña las competencias en materia de instalaciones de producción de energía. Por ello reclamamos un trabajo conjunto Estado-comunidades autónomas, y al referirme al Estatuto de Cataluña me refiero al artículo 133. En segundo lugar, nuestra enmienda incorpora en el segundo punto de la proposición no de ley el hecho de avanzar hacia la simplificación administrativa, aspecto que, como ya he dicho antes, reclamamos en el marco de la proposición no de ley debatida y aprobada en Comisión. Por último, nuestra enmienda incorpora un primer paso para apoyar los proyectos piloto de cierta magnitud, valorando los resultados conjuntamente con la Comisión Nacional de Energía para el impulso sucesivo de la normativa necesaria. Señorías, entendemos que debe ser tenido en cuenta que para un desarrollo masivo de la generación eléctrica distribuida sería conveniente avanzar hacia el concepto de redes eléctricas inteligentes, con conceptos de red eléctrica con múltiples productores y múltiples consumidores que participen y colaboren en la gestión del sistema, tanto desde la vertiente de la oferta como de la demanda, produciéndose así flujos de información en las dos direcciones de forma automatizada.
Por último, también quiero recordar que la Comisión Europea se ha pronunciado al respecto y recientemente dirigió una comunicación al Parlamento Europeo en la que describía las ventajas de contadores inteligentes y de redes inteligentes, afirmando que estas deben desarrollarse y potenciarse para que la Unión Europea pueda cumplir con los objetivos energéticos y de política ambiental. Por todo ello, señorías, creemos necesario avanzar sin olvidar la necesaria coherencia en su desarrollo, los costes asociados, las inversiones necesarias y la misma participación de los consumidores.
La señora VICEPRESIDENTA (Cunillera i Mestres): Señora Riera, por favor.
La señora RIERA I REÑÉ: Termino, señora presidenta.
Todos ellos son aspectos que decantan el voto favorable de nuestro grupo parlamentario. Esperamos que también la enmienda presentada sea aceptada por el Grupo Parlamentario Socialista, como así se nos ha manifestado antes de la intervención.
Muchas gracias.
La señora VICEPRESIDENTA (Cunillera i Mestres): Muchas gracias, señora Riera.
Para fijar la posición del Grupo Parlamentario de Esquerra Republicana-Izquierda Unida-Iniciativa per Catalunya Verds, tiene la palabra la señora Buenaventura.
La señora BUENAVENTURA PUIG: Gracias, señora presidenta.
Señorías, a nosotros también nos gustaría estar discutiendo hoy la ley de energías renovables, la ley de ahorro y eficiencia energética, promesas del Gobierno sobre las que esperamos poder discutir antes de que termine la legislatura. Nosotros ya ofrecimos al ministro nuestra proposición de ley respecto a estos dos temas; si en el ministerio tienen problemas para poderlo redactar, reitero el ofrecimiento de nuestra propuesta. Dicho esto, nuestro voto a la proposición no de ley presentada por el Grupo Parlamentario Socialista va a ser favorable y no puede ser de otra manera en coherencia con los planteamientos que nosotros hemos venido haciendo.
Creemos que es necesario instar al Gobierno a que fomente la generación eléctrica distribuida, a que favorezca la implantación de instalaciones de pequeño tamaño en entornos urbanos y periurbanos, a que establezca los mecanismos económicos adecuados para incentivar este tipo de instalaciones y a la vez facilite la incorporación a la red eléctrica de los excedentes puntuales para autoconsumo. Creemos que es una buena manera de incentivar la producción de energía limpia y, además, esta producción distribuida está relacionada habitualmente con energías renovables, que para nosotros son la gran apuesta para preservar el medio ambiente y luchar contra el cambio climático. Por tanto, es necesario y de gran responsabilidad hacerlo así.
Aprovecho para comentar que también se debe instar al Gobierno en relación con los principios que regulen el proyecto de real decreto que se está acabando de elaborar, si es que no está ya elaborado. El proyecto regula la conexión a la red de instalaciones de producción de energía eléctrica de pequeña potencia. A nuestro entender, el real decreto es muy positivo por los objetivos que se marca y además contiene elementos en su propio redactado que nos parecen del todo correctos, como es hacer extensiva a todas las tecnologías de generación de electricidad de pequeña potencia, mediante energías renovables o de cogeneración, la regulación de la conexión a red de instalaciones solares fotovoltaicas, establecer un procedimiento abreviado para la conexión de instalaciones de hasta 10 kilovatios y también prever establecer un procedimiento de facturación y compensación de saldos entre energía producida y consumida, que sería un gran avance para el fomento del autoconsumo, que es uno de los temas a incentivar. No obstante, hay algún tema en el real decreto que merecería la pena variar, fundamentalmente el que considera esta producción eléctrica dentro del cupo de energías renovables y, por tanto, las limitaciones que marca de las energías renovables en general. Entendemos que no debe limitarse con cupos este tipo de producción eléctrica y que tampoco se debe pedir el mismo tipo de avales que a las grandes productoras. Estos dos temas del real decreto merecía la pena que se variasen. No obstante, la proposición no de ley presentada hoy va a tener nuestro voto favorable, también con la incorporación de las enmiendas presentadas tanto por el Grupo Popular como por el Grupo Catalán.
Muchas gracias.
La señora VICEPRESIDENTA (Cunillera i Mestres): Muchas gracias, señora Buenaventura.
Por el Grupo Parlamentario Vasco (EAJ-PNV) tiene la palabra el señor Azpiazu.
El señor AZPIAZU URIARTE: Gracias, señora presidenta.
El ahorro energético, evitar pérdidas de energía por el sistema de transporte, la sostenibilidad del propio sistema y la racionalización en el consumo de la energía están en el ánimo y en la esencia de la generación distribuida, amén de llegar a ámbitos geográficos que de otra manera sería muy difícil. La generación distribuida fue analizada en detalle en la subcomisión que se creó para estudiar la problemática y el mix energético para los próximos años y fue objeto de amplio consenso, yo diría que en este punto había incluso unanimidad. Nuestro grupo lo defendió entonces y en coherencia va a votar favorablemente la proposición no de ley presentada por el Grupo Socialista con el fin de fomentar, favorecer e incentivar la generación distribuida. Es una proposición, además, que ha sido enriquecida con las aportaciones de otros grupos de esta Cámara, que nuestro grupo también acepta. Hemos de señalar que en la proposición no se señalan compromisos muy concretos y, en ese sentido, es vaga y genérica. Nos hubiera gustado mayor concreción y compromiso, pero, en todo caso y como decía, estamos a favor del ánimo de la iniciativa.
Muchas gracias.
La señora VICEPRESIDENTA (Cunillera i Mestres): Muchas gracias, señor Azpiazu.
Señor Alique, entiendo que ha anunciado su señoría una transaccional que iban a repartir a todos los grupos.
El señor ALIQUE LÓPEZ: Sí, ya está repartida.
La señora VICEPRESIDENTA (Cunillera i Mestres): Muchas gracias, señor Alique. Pasaremos a votación la proposición no de ley en los términos de esa transaccional.
VOTACIÓN
El señor PRESIDENTE: A continuación, les anuncio que se han presentado varias enmiendas transaccionales. ¿Alguna oposición a su tramitación? (Pausa.) ¿A ninguna de ellas? (Pausa.)
En tal caso, pasamos a votar la proposición no de ley del Grupo Socialista sobre la generación de energía distribuida en los términos de la transaccional presentada.
Comienza la votación. (Pausa.)
Efectuada la votación, dio el siguiente resultado: votos emitidos, 333; a favor, 333."
Es transcriu a continuació el debat i la votació final d'aquesta proposició, identificada amb el número d'expedient 162/000868.
"La señora VICEPRESIDENTA (Cunillera i Mestres): Pasamos al siguiente punto del orden del día: Proposiciones no de ley. En primer lugar, la del Grupo Socialista, sobre la generación de energía distribuida. Para defender la proposición no de ley tiene la palabra el señor Alique.
El señor ALIQUE LÓPEZ: Gracias, señora presidenta.
Señorías, como conocen, en los últimos años y con el liderazgo lógicamente del Gobierno, en España se ha llevado a cabo un importante desarrollo de las energías renovables. Esto ha tenido múltiples efectos positivos en el conjunto de la economía española, entre otros la sostenibilidad de sus fuentes, la reducción de las emisiones contaminantes, el cambio tecnológico que inducen, la reducción de la dependencia energética y del déficit de la balanza comercial, así como incremento en el nivel de empleo y desarrollo rural. De esta forma, la instalación de potencia eléctrica renovable ha seguido una senda ascendente de crecimiento en los últimos años, y esto ha provocado que precisamente las fuentes renovables hayan alcanzado una participación muy destacada en nuestra matriz energética, que indudablemente tiene que continuar en los próximos años, porque, como ustedes también saben, tenemos que cumplir los compromisos que como país tenemos en el ámbito de la Unión Europea, que no son otros que en el año 2020 el 20 por ciento del consumo de energía final proceda de fuentes renovables. Sin embargo, hoy en día, la participación del consumidor de energía eléctrica se limita, por un lado, a ajustar la potencia contratada y, por otro, a administrar sus consumos. Por eso, entendemos que es necesario desarrollar las redes inteligentes que son, si me permiten la expresión, el verdadero sistema nervioso central de una auténtica revolución tecnológica que se debe producir en el ámbito del sector energético de la electricidad. De esta forma, a través del contador inteligente, el consumidor no solo adquiere protagonismo en sus decisiones de consumo, sino que también le permite ahorrar energía y, al mismo tiempo, convertirse en productor de electricidad. De esta manera, se rompe ese binomio entre consumidor y productor y se abre el camino hacia la generación distribuida, la generación descentralizada, que es un auténtico incentivo para las fuentes renovales en nuestro país.
Estamos, pues, ante una oportunidad histórica, también una oportunidad tecnológica, que no debemos dejar pasar, porque tiene importantes beneficios, en primer lugar, para el consumidor, pero también para el medio ambiente y para la competitividad y el desarrollo industrial.
Precisamente, la proposición no de ley que presenta el Grupo Parlamentario Socialista supone, en primer lugar, un modelo alternativo a la generación actual de la electricidad en nuestro país. Como ustedes saben, hoy la energía eléctrica consumida en una gran parte procede de instalaciones centralizadas en lugares que están muy alejados de los puntos de consumo. Se trata de que a partir de ahora los puntos de producción se acerquen al consumidor, tanto en el entorno urbano, como semiurbano, industrial y agrícola, y que se pueda conectar directamente al consumidor o a la red de distribución. Es lo que se conoce como generación distribuida o generación descentralizada. En segundo lugar, supone una solución innovadora para reforzar la capacidad del sistema eléctrico y da respuesta a la evolución de la demanda en términos sostenibles en los próximos años, dando cabida a conceptos como el autoabastecimiento energético, es decir, el autoconsumo. En tercer lugar, como he comentado anteriormente, se trata de incentivar, de seguir apoyando las energías renovables. Además, el desarrollo de la generación distribuida va a favorecer la reducción de pérdidas en la red y con ello un importante ahorro de energía primaria porque, como ustedes saben, en este momento se produce una pérdida importante en la distribución y el transporte desde donde se produce hasta que se consume la energía; en concreto un 10 por ciento, un 2 por ciento en el transporte y un 8 por ciento en la distribución, y esto va a tener importantes efectos positivos sobre las emisiones. Otro beneficio que supone la generación distribuida es que reduce el coste asociado a las infraestructuras que las soportan, al estar en puntos más cercanos del consumidor. O, dicho de otra manera, se evitarán inversiones en el futuro que serían necesarias en infraestructuras para llevar esa energía desde donde se produce hasta el punto donde se consume. Por último, y no por ello menos importante, la generación distribuida supone una estructura productiva más amplia, que va a contribuir a la diversificación de la energía y a potenciar los recursos autóctonos, favoreciendo con ello el desarrollo de territorios aislados que en este momento no llegan a la red de distribución y de transporte.
Creemos que es una proposición no de ley que aporta muchos beneficios hacia el consumidor, hacia el medio ambiente, hacia el desarrollo industrial y hacia la competividad. En este sentido, quiero agradecer la actitud positiva que han tenido todos los grupos, de manera muy especial tanto el Grupo Parlamentario Popular como el Grupo Parlamentario Catalán (Convergència i Unió), ya que hemos llegado a una enmienda transaccional en los términos que he pasado al resto de los grupos. Creo que puede salir con un amplio consenso una iniciativa como esta que, como digo, es muy importante para el futuro de nuestro país, para la apuesta por las energías renovables.
Muchas gracias.
La señora VICEPRESIDENTA (Cunillera i Mestres): Muchas gracias, señor Alique.
A esta proposición se han presentado enmiendas por parte de dos grupos parlamentarios. Para defender, en primer lugar, las del Grupo Parlamentario Popular tiene la palabra el señor Delgado.
El señor DELGADO ARCE: Señor presidente, señorías, todos los analistas políticos dicen que estamos en la recta final de la legislatura y en la calle se habla con profusión de elecciones anticipadas, y hoy en el Congreso el grupo parlamentario que apoya y sostiene a un Gobierno absolutamente desgastado y cuestionado nos trae una proposición no de ley sobre una cuestión energética de interés. De interés, sí, pero, sin duda, menor. Los socialistas no nos proponen un debate en serio sobre cuestiones energéticas de primer nivel, como podrían ser, entre otras, el precio de la ley. Interesaría más a los españoles que debatiéramos sobre por qué tenemos una energía cara y sobre por qué nuestras empresas no pueden competir con éxito, lastradas por el coste de la factura de la energía. Recordemos que para consumidores industriales España es el séptimo país más caro dentro del conjunto de la Unión Europea a veintisiete, y que para los domésticos somos los cuartos más caros.
También podríamos estar debatiendo hoy sobre nuestro insostenible déficit tarifario, que no cubre los costes reconocidos del sistema y que estamos pagando todos los españoles a través de más impuestos y de más subidas de la luz. Una deuda acumulada que está en 25.000 millones de euros, de los cuales, 1.500 se generaron hasta el año 2003, y el resto a partir de 2004, es decir, en la etapa del Gobierno socialista. Tampoco han querido traer aquí el debate sobre la independencia de la Comisión Nacional de la Energía y por qué han trasladado directamente a miembros del Gobierno, a las personas que han establecido y elaborado esa política desde el Gobierno a este organismo regulador, lo que no garantiza, en absoluto, su necesaria independencia.
Señorías, tendríamos que estar debatiendo hoy aquí la reforma integral del sector que revise, de arriba abajo, las premisas sobre las cuales se ha hecho la política energética de España. Pero lo cierto es que estamos nuevamente hablando de un tema interesante, eso sí, pero menor, como fue también en el inicio de la legislatura el tema de las bombillas de bajo consumo que protagonizó la agenda de la primera parte de esta legislatura. Pues bien, hablemos de la PNL. Reconocemos que la generación distribuida es una buena herramienta para conseguir el objetivo del incremento de la eficiencia y de la disminución de la intensidad energética. Contribuye a disminuir las emisiones de gases de efecto invernadero, pues reduce las pérdidas de energía en transporte y distribución y acelera la integración masiva de las energías renovables.
También incrementa la seguridad y la calidad de suministro y la capacidad de transmisión del sistema. Por todo ello, nuestro grupo apoya de manera proactiva -aunque no incondicional- el objetivo básico que persigue esta PNL, que es fomentar el desarrollo de la generación distribuida en España. Y es que una vez más tenemos la certeza de que desde el Gobierno y desde el Grupo Parlamentario Socialista se actúa de una manera compartimentada. Si no, ¿cómo es posible que lo que conocemos del anteproyecto de ley de eficiencia energética y energías renovables pase prácticamente de puntillas por este asunto? Señorías, realmente nos sentimos decepcionados por la tibieza del texto de la PNL que nos presenta el Grupo Socialista. Por ello, para darle más fuerza y contenido, hemos presentado una enmienda que plantea dos cuestiones. La primera, sustituir el punto 3 para establecer incentivos a la eficiencia y a la innovación facilitando el acceso a la financiación para que resulte atractiva la inversión en proyectos de generación eléctrica distribuida. Y, por otra parte, adicionar un nuevo punto 5 que reclama desarrollar reglas y mecanismos transparentes que regulen con seguridad jurídica las inversiones en instalaciones de generación eléctrica distribuida con una rentabilidad razonable a lo largo de un determinado periodo. Es un hecho irrefutable que la regulación y los mecanismos actuales no ofrecen incentivos claros para fomentar la inversión en generación distribuida. Debemos hoy recordar cómo el Gobierno socialista con sus vaivenes reguladores generó por sí solo en lo que respecta, por ejemplo, al sector fotovoltaico, unos problemas cuyas consecuencias excedieron el debate energético, alcanzando al ámbito financiero y económico y, en resumen, incidiendo negativamente sobre la credibilidad de nuestra economía y su competitividad. Por ejemplo, en 2010 España vio caer como destino de inversión renovable del segundo al octavo lugar y además perdió su liderazgo solar.
Señorías, rechazamos la ambigüedad de un Gobierno que utiliza la improvisación como motor de su política energética y una vez más denunciamos su falta de criterio en relación con la manera de fomentar las energías renovables y no quisiéramos, sinceramente, que pasara lo mismo con la energía distribuida. Por eso, le pedimos que acepte nuestra enmienda; ya ha manifestado que la aceptará en parte. Nosotros pensamos que con esa aportación el texto tendrá más contundencia, estará más reforzado y entonces sí recibirá nuestro apoyo.
Señora presidenta, muchas gracias. (Aplausos.)
La señora VICEPRESIDENTA (Cunillera i Mestres): Muchas gracias, señor Delgado.
Por el Grupo Catalán (Convergència i Unió) y para defender sus enmiendas tiene la palabra la señora Riera.
La señora RIERA I REÑÉ: Presidenta, señorías, debatimos la proposición no de ley presentada por el Grupo Socialista sobre la generación de energía distribuida, tema que no es la primera vez que debatimos y sobre el que nuestro grupo parlamentario se ha pronunciado favorablemente ya en otras ocasiones. Desde Convergència i Unió compartimos la necesidad expuesta en esta proposición no de ley de cara a favorecer y estimular la energía eléctrica distribuida, y así lo hemos manifestado en otras ocasiones en los debates en Comisión. Cuando afrontamos la problemática energética defendemos la diversificación y la apuesta decidida por las energías renovables; defendemos y apostamos por la sostenibilidad, por la reducción de las emisiones, por una mayor autonomía del sistema y, no menos importante, apostamos por el ahorro y la eficiencia energética. Y todo ello lo incorpora una apuesta por la implantación de unidades de generación eléctrica de reducida potencia. La energía eléctrica distribuida basada en fuentes de energía renovables y en las tecnologías de alta eficiencia energética supone, señorías, una medida orientada claramente a la sostenibilidad de nuestro modelo energético, pues puede suponer una reducción en el consumo de energía primaria necesaria para la producción de electricidad, comportando también importantes beneficios ambientales en términos de reducciones de las emisiones de gases efecto invernadero y de contaminantes primarios y, por tanto, supone una decisiva diversificación energética y una mejora de la autonomía del sistema energético.
La Comisión de Industria, el 14 de octubre de 2009, a través de una proposición no de ley presentada por nuestro grupo parlamentario relativa a la simplificación administrativa y fiscal de la producción energética, aprobó unánimemente esta proposición a través de fuentes renovables en el ámbito doméstico y de las pequeñas y medianas empresas. La proposición no de ley instaba al Gobierno a incluir en el futuro proyecto de ley de eficiencia energética y energías renovables medidas destinadas a potenciar la producción de energías renovables en los hogares y en las pymes y en su caso la conexión a la red. En especial, instaba al Gobierno a simplificar los trámites administrativos en el ámbito de sus competencias que deben cumplir las personas y las pymes que deseen vender sus excedentes a la red. Como ven, señorías, hace ya más de un año que nuestro grupo reclamó medidas de simplificación administrativa en materia de generación distribuida. También la Comisión Nacional de Energía, en su informe sobre el proyecto de real decreto por el que se regula la conexión a la red de instalaciones de producción de energía eléctrica de baja potencia, reclama medias concretas en este sentido.
Todo ello, señorías, explica también nuestra enmienda a la proposición no de ley, que incorpora tres aspectos importantes para nuestro grupo. El primero de ellos es tener en cuenta las competencias de las comunidades autónomas, y específicamente en Cataluña las competencias en materia de instalaciones de producción de energía. Por ello reclamamos un trabajo conjunto Estado-comunidades autónomas, y al referirme al Estatuto de Cataluña me refiero al artículo 133. En segundo lugar, nuestra enmienda incorpora en el segundo punto de la proposición no de ley el hecho de avanzar hacia la simplificación administrativa, aspecto que, como ya he dicho antes, reclamamos en el marco de la proposición no de ley debatida y aprobada en Comisión. Por último, nuestra enmienda incorpora un primer paso para apoyar los proyectos piloto de cierta magnitud, valorando los resultados conjuntamente con la Comisión Nacional de Energía para el impulso sucesivo de la normativa necesaria. Señorías, entendemos que debe ser tenido en cuenta que para un desarrollo masivo de la generación eléctrica distribuida sería conveniente avanzar hacia el concepto de redes eléctricas inteligentes, con conceptos de red eléctrica con múltiples productores y múltiples consumidores que participen y colaboren en la gestión del sistema, tanto desde la vertiente de la oferta como de la demanda, produciéndose así flujos de información en las dos direcciones de forma automatizada.
Por último, también quiero recordar que la Comisión Europea se ha pronunciado al respecto y recientemente dirigió una comunicación al Parlamento Europeo en la que describía las ventajas de contadores inteligentes y de redes inteligentes, afirmando que estas deben desarrollarse y potenciarse para que la Unión Europea pueda cumplir con los objetivos energéticos y de política ambiental. Por todo ello, señorías, creemos necesario avanzar sin olvidar la necesaria coherencia en su desarrollo, los costes asociados, las inversiones necesarias y la misma participación de los consumidores.
La señora VICEPRESIDENTA (Cunillera i Mestres): Señora Riera, por favor.
La señora RIERA I REÑÉ: Termino, señora presidenta.
Todos ellos son aspectos que decantan el voto favorable de nuestro grupo parlamentario. Esperamos que también la enmienda presentada sea aceptada por el Grupo Parlamentario Socialista, como así se nos ha manifestado antes de la intervención.
Muchas gracias.
La señora VICEPRESIDENTA (Cunillera i Mestres): Muchas gracias, señora Riera.
Para fijar la posición del Grupo Parlamentario de Esquerra Republicana-Izquierda Unida-Iniciativa per Catalunya Verds, tiene la palabra la señora Buenaventura.
La señora BUENAVENTURA PUIG: Gracias, señora presidenta.
Señorías, a nosotros también nos gustaría estar discutiendo hoy la ley de energías renovables, la ley de ahorro y eficiencia energética, promesas del Gobierno sobre las que esperamos poder discutir antes de que termine la legislatura. Nosotros ya ofrecimos al ministro nuestra proposición de ley respecto a estos dos temas; si en el ministerio tienen problemas para poderlo redactar, reitero el ofrecimiento de nuestra propuesta. Dicho esto, nuestro voto a la proposición no de ley presentada por el Grupo Parlamentario Socialista va a ser favorable y no puede ser de otra manera en coherencia con los planteamientos que nosotros hemos venido haciendo.
Creemos que es necesario instar al Gobierno a que fomente la generación eléctrica distribuida, a que favorezca la implantación de instalaciones de pequeño tamaño en entornos urbanos y periurbanos, a que establezca los mecanismos económicos adecuados para incentivar este tipo de instalaciones y a la vez facilite la incorporación a la red eléctrica de los excedentes puntuales para autoconsumo. Creemos que es una buena manera de incentivar la producción de energía limpia y, además, esta producción distribuida está relacionada habitualmente con energías renovables, que para nosotros son la gran apuesta para preservar el medio ambiente y luchar contra el cambio climático. Por tanto, es necesario y de gran responsabilidad hacerlo así.
Aprovecho para comentar que también se debe instar al Gobierno en relación con los principios que regulen el proyecto de real decreto que se está acabando de elaborar, si es que no está ya elaborado. El proyecto regula la conexión a la red de instalaciones de producción de energía eléctrica de pequeña potencia. A nuestro entender, el real decreto es muy positivo por los objetivos que se marca y además contiene elementos en su propio redactado que nos parecen del todo correctos, como es hacer extensiva a todas las tecnologías de generación de electricidad de pequeña potencia, mediante energías renovables o de cogeneración, la regulación de la conexión a red de instalaciones solares fotovoltaicas, establecer un procedimiento abreviado para la conexión de instalaciones de hasta 10 kilovatios y también prever establecer un procedimiento de facturación y compensación de saldos entre energía producida y consumida, que sería un gran avance para el fomento del autoconsumo, que es uno de los temas a incentivar. No obstante, hay algún tema en el real decreto que merecería la pena variar, fundamentalmente el que considera esta producción eléctrica dentro del cupo de energías renovables y, por tanto, las limitaciones que marca de las energías renovables en general. Entendemos que no debe limitarse con cupos este tipo de producción eléctrica y que tampoco se debe pedir el mismo tipo de avales que a las grandes productoras. Estos dos temas del real decreto merecía la pena que se variasen. No obstante, la proposición no de ley presentada hoy va a tener nuestro voto favorable, también con la incorporación de las enmiendas presentadas tanto por el Grupo Popular como por el Grupo Catalán.
Muchas gracias.
La señora VICEPRESIDENTA (Cunillera i Mestres): Muchas gracias, señora Buenaventura.
Por el Grupo Parlamentario Vasco (EAJ-PNV) tiene la palabra el señor Azpiazu.
El señor AZPIAZU URIARTE: Gracias, señora presidenta.
El ahorro energético, evitar pérdidas de energía por el sistema de transporte, la sostenibilidad del propio sistema y la racionalización en el consumo de la energía están en el ánimo y en la esencia de la generación distribuida, amén de llegar a ámbitos geográficos que de otra manera sería muy difícil. La generación distribuida fue analizada en detalle en la subcomisión que se creó para estudiar la problemática y el mix energético para los próximos años y fue objeto de amplio consenso, yo diría que en este punto había incluso unanimidad. Nuestro grupo lo defendió entonces y en coherencia va a votar favorablemente la proposición no de ley presentada por el Grupo Socialista con el fin de fomentar, favorecer e incentivar la generación distribuida. Es una proposición, además, que ha sido enriquecida con las aportaciones de otros grupos de esta Cámara, que nuestro grupo también acepta. Hemos de señalar que en la proposición no se señalan compromisos muy concretos y, en ese sentido, es vaga y genérica. Nos hubiera gustado mayor concreción y compromiso, pero, en todo caso y como decía, estamos a favor del ánimo de la iniciativa.
Muchas gracias.
La señora VICEPRESIDENTA (Cunillera i Mestres): Muchas gracias, señor Azpiazu.
Señor Alique, entiendo que ha anunciado su señoría una transaccional que iban a repartir a todos los grupos.
El señor ALIQUE LÓPEZ: Sí, ya está repartida.
La señora VICEPRESIDENTA (Cunillera i Mestres): Muchas gracias, señor Alique. Pasaremos a votación la proposición no de ley en los términos de esa transaccional.
VOTACIÓN
El señor PRESIDENTE: A continuación, les anuncio que se han presentado varias enmiendas transaccionales. ¿Alguna oposición a su tramitación? (Pausa.) ¿A ninguna de ellas? (Pausa.)
En tal caso, pasamos a votar la proposición no de ley del Grupo Socialista sobre la generación de energía distribuida en los términos de la transaccional presentada.
Comienza la votación. (Pausa.)
Efectuada la votación, dio el siguiente resultado: votos emitidos, 333; a favor, 333."
domingo, 5 de junio de 2011
Consum i autoconsum energètic
Avui, dia del medi ambient, i acabada la manifestació en contra de l'energia nuclear a Barcelona, he rebut una piulada que deia "x fer possible una economia baixa en carboni,és bo k les entitats mediambientalistes recolzin obertament els projectes eolic #mediambient". Pot ser el raonament, en un primer nivell pot semblar correcte, coherent i molt assenyat, però, segur? Tanmateix el cap de setmana rebia una altra on s'assegurava "Hem de passar de ser caçadors a recol·lectors d’energia" al que vaig respondre considerant que aquesta afirmació significava haver de tornar a la prehistòria energètica.
Des dels inicis dels temps ens hem dedicat a la "recol·lecció" energètica, en forma de biomassa (vegi's fusta) amb la que hem escalfat els nostres habitatges, més o menys processada en forma de carbó. D'aquí vam passar a caçar l'energia: anant a buscar-la a salts d'aigua, mines de carbó mineral, reïnes obtingudes de la fusta... i llavors... ... El Petroli!
S'havia acabat la caça energètica i començava l'emmagatzematge energètic, la seva distribució i l'acostament de l'energia als punts de consum... fins i tot si el punt de consum es desplaça, som capaços d'acumular energia en el seu dipòsit per anar consumint-la a mesura la necessitem.
L' escenari actual no deixa de ser una cacera energètica.
Capturem l'energia, a ser possible la peça més gran que troben els caçadors i, una vegada morta, es desplaça fins el punt de consum, i no només això: li traiem la pell, els ossos i les vísceres i el cuinem per tal que tots puguem comprar un boci als caçadors. En el camí es queda tot allò que el caçador es queda per ell i el que no aprofita es llença, per tal que els arqueòlegs del futur puguin reconèixer com vivien aquestes poblacions pre-energ-històriques.
Pot ser podríem aprendre del passat.
L'eficàcia de les poblacions humanes recolectores, primer, i caçadores desprès (i no al revés) ha estat superada, l'agricultura la va superar. L'economia va evolucionar vers formes que permetien que les poblacions s'estabilitzessin i comencessin a formar poblats estables, envoltats de tot allò que els hi era de menester.
Des del punt de vista energètic, aquest canvi ha començat a produir-se.
Podem començar a conrear la nostra energia, evitant estructures que sobrepassin les mides humanes, per no tornar a cometre les mateixes errades del passat, quan vàrem deixar créixer els pobles fins a ciutats que ultrapassen la mida humana, i que deshumanitza les relacions humanes.
Realment és necessari produir tota l'energia d'una gran ciutat en una central nuclear que no som capaços de controlar? És necessari ocupar grans superfícies de terreny per a produir una energia que serà enviada a l'altre punta de país? Cal instal·lar captadors energètics que dificulten el moviment dels animals (humans inclosos) i auto-limitar-nos els moviments? Potser no, potser existeixen sol·lucions més senzilles i a escala humana que, a més ens ofereixen la possibilitat de corresponsabilitzar-nos amb la nostra petjada sobre el planeta.
L'energia eòlica, fotovoltaica, de la biomassa, geotèrmica... pode ser desenvolupades a gran escala, amb una gran inversió i ocupació de l'espai públic, que avui, i no sabem si demà, no ens és útil (o al menys això ens sembla). Però també pot ser aprofitada a petita escala, a escala humana, familiar, per tal de ser autosuficients energèticament.
Des del punt de vista elèctric, al nostre país cada habitatge consumeix una mitjana de l'entorn 4.500 kWh/any. Amb la nostra radiació mitjana, aquesta energia pot ser subministrada per una instal·lació fotovoltaica de 3,5 kWp. Si s'utilitzen plaques fotovoltaiques de rendiment mig d'150 Wp/m2 la superfície a ocupar seria de l'ordre de 25 m2 amb un cost global (incloent tot allò necessari per a convertir la tensió contínua en alterna i connectar-se a la xarxa elèctrica com a mesura de garantia de subministrament) d'uns 8.000 €.
Aquesta mateix habitatge, si continua adquirint l'energia elèctrica subministrada per la xarxa, abonant el seu consum a la companyia distribuïdora haurà de pagar, només en energia i al preu actual (0,14 €/kWh, el doble que fa cinc anys) 630 € cada any.
Per tant, i considerant (que és molt considerar) que el preu de l'electricitat no s'incrementarà en els propers dotze anys, tant sols amb els estalvis aconseguits la instal·lació estarà pagada. I encara li quedaran dotze anys més de vida útil a la instal·lació.
Per tant, cada família necessita disposar, únicament de 25 m2 de superfície disponible per autogenerar-se la seva electricitat, i tot això gràcies a que el Sol sortirà, amb més o menys força, cada dia, i no hem de pagar res per això (encara?).
El mateix exercici es pot fer amb altres energies renovables d'ús domèstic: l'escalfament amb energia solar tèrmica, biomassa o geotèrmica és encara més interessant.
Potser caldria deixar de pensar en grans instal·lacions, i començar a promoure les d'escala humana. La tecnologia és a punt, però no ho estan les Administracions, que no tenen inconvenient en allargar inconscientment la vida de grans centrals nuclears que sobrepassen la nostra capacitat de resposta, però posen impediments a desenvolupar projectes a l'abast de la major part de la societat.
No, no és el moment de les grans infraestructures de captura d'energia, és el moment de la democratització de l'energia; permetre la participació de tota la societat en una tecnologia que permet que tothom es faci responsable de generar l'energia que necessita per viure, així, a més, cadascú podrà fer les accions més convenients per a reduir el seu consum, i només així, amb una major eficiència energètica, assumida per tothom podrem reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle, emissions dels que la indústria és responsable d'un terç d'elles, però els altres dos terços es reparteixen, principalment entre les empreses de generació d'energia i la ciutadania (transport, comerços, serveis i habitatges).
Des dels inicis dels temps ens hem dedicat a la "recol·lecció" energètica, en forma de biomassa (vegi's fusta) amb la que hem escalfat els nostres habitatges, més o menys processada en forma de carbó. D'aquí vam passar a caçar l'energia: anant a buscar-la a salts d'aigua, mines de carbó mineral, reïnes obtingudes de la fusta... i llavors... ... El Petroli!
S'havia acabat la caça energètica i començava l'emmagatzematge energètic, la seva distribució i l'acostament de l'energia als punts de consum... fins i tot si el punt de consum es desplaça, som capaços d'acumular energia en el seu dipòsit per anar consumint-la a mesura la necessitem.
Oleoductes, gasoductes, estacions de servei, dipòsits, bombones: energia llesta per ser utilitzada.Però l'electricitat té un problema: serveix per a multitud d'usos, però la seva acumulació, malgrat existir bateries i piles de combustible, és costosa, difícil i ineficient; i la seva producció, a partir de fonts energètiques primàries, està sotmesa a les inexorables lleis de la termodinàmica, i fins fa molt poc, la seva generació estava en mans d'unes quantes corporacions amb capacitat econòmica limitant-se l'accés a la ciutadania.
Línies elèctriques de baixa, mitja, alta, i fins i tot molt alta tensió ens subministren l'energia allà on la necessitem, oferint la seva forma elèctrica per poder ser utilitzada a qualsevol lloc, desplaçant tota forma d'energia competidora i oferint-nos la possibilitat d'utilitzar-la per escalfar-nos, desplaçar-nos, il·luminar-nos... tenim la moneda única de l'energia.
L' escenari actual no deixa de ser una cacera energètica.
Capturem l'energia, a ser possible la peça més gran que troben els caçadors i, una vegada morta, es desplaça fins el punt de consum, i no només això: li traiem la pell, els ossos i les vísceres i el cuinem per tal que tots puguem comprar un boci als caçadors. En el camí es queda tot allò que el caçador es queda per ell i el que no aprofita es llença, per tal que els arqueòlegs del futur puguin reconèixer com vivien aquestes poblacions pre-energ-històriques.
Pot ser podríem aprendre del passat.
L'eficàcia de les poblacions humanes recolectores, primer, i caçadores desprès (i no al revés) ha estat superada, l'agricultura la va superar. L'economia va evolucionar vers formes que permetien que les poblacions s'estabilitzessin i comencessin a formar poblats estables, envoltats de tot allò que els hi era de menester.
Des del punt de vista energètic, aquest canvi ha començat a produir-se.
Podem començar a conrear la nostra energia, evitant estructures que sobrepassin les mides humanes, per no tornar a cometre les mateixes errades del passat, quan vàrem deixar créixer els pobles fins a ciutats que ultrapassen la mida humana, i que deshumanitza les relacions humanes.
Realment és necessari produir tota l'energia d'una gran ciutat en una central nuclear que no som capaços de controlar? És necessari ocupar grans superfícies de terreny per a produir una energia que serà enviada a l'altre punta de país? Cal instal·lar captadors energètics que dificulten el moviment dels animals (humans inclosos) i auto-limitar-nos els moviments? Potser no, potser existeixen sol·lucions més senzilles i a escala humana que, a més ens ofereixen la possibilitat de corresponsabilitzar-nos amb la nostra petjada sobre el planeta.
L'energia eòlica, fotovoltaica, de la biomassa, geotèrmica... pode ser desenvolupades a gran escala, amb una gran inversió i ocupació de l'espai públic, que avui, i no sabem si demà, no ens és útil (o al menys això ens sembla). Però també pot ser aprofitada a petita escala, a escala humana, familiar, per tal de ser autosuficients energèticament.
Des del punt de vista elèctric, al nostre país cada habitatge consumeix una mitjana de l'entorn 4.500 kWh/any. Amb la nostra radiació mitjana, aquesta energia pot ser subministrada per una instal·lació fotovoltaica de 3,5 kWp. Si s'utilitzen plaques fotovoltaiques de rendiment mig d'150 Wp/m2 la superfície a ocupar seria de l'ordre de 25 m2 amb un cost global (incloent tot allò necessari per a convertir la tensió contínua en alterna i connectar-se a la xarxa elèctrica com a mesura de garantia de subministrament) d'uns 8.000 €.
Aquesta mateix habitatge, si continua adquirint l'energia elèctrica subministrada per la xarxa, abonant el seu consum a la companyia distribuïdora haurà de pagar, només en energia i al preu actual (0,14 €/kWh, el doble que fa cinc anys) 630 € cada any.
Per tant, i considerant (que és molt considerar) que el preu de l'electricitat no s'incrementarà en els propers dotze anys, tant sols amb els estalvis aconseguits la instal·lació estarà pagada. I encara li quedaran dotze anys més de vida útil a la instal·lació.
Per tant, cada família necessita disposar, únicament de 25 m2 de superfície disponible per autogenerar-se la seva electricitat, i tot això gràcies a que el Sol sortirà, amb més o menys força, cada dia, i no hem de pagar res per això (encara?).
El mateix exercici es pot fer amb altres energies renovables d'ús domèstic: l'escalfament amb energia solar tèrmica, biomassa o geotèrmica és encara més interessant.
Potser caldria deixar de pensar en grans instal·lacions, i començar a promoure les d'escala humana. La tecnologia és a punt, però no ho estan les Administracions, que no tenen inconvenient en allargar inconscientment la vida de grans centrals nuclears que sobrepassen la nostra capacitat de resposta, però posen impediments a desenvolupar projectes a l'abast de la major part de la societat.
No, no és el moment de les grans infraestructures de captura d'energia, és el moment de la democratització de l'energia; permetre la participació de tota la societat en una tecnologia que permet que tothom es faci responsable de generar l'energia que necessita per viure, així, a més, cadascú podrà fer les accions més convenients per a reduir el seu consum, i només així, amb una major eficiència energètica, assumida per tothom podrem reduir les emissions de gasos amb efecte hivernacle, emissions dels que la indústria és responsable d'un terç d'elles, però els altres dos terços es reparteixen, principalment entre les empreses de generació d'energia i la ciutadania (transport, comerços, serveis i habitatges).
lunes, 25 de abril de 2011
Fukushima, 2036
Vint-i-cinc anys després de l'accident de Txernobil l'energia nuclear ens recorda que, vint-i-cinc anys després, la tecnologia nuclear segueix patint dels mateixos problemes.
L'energia nuclear és un aprofitament energètic relativament recent. El seu origen és militar, primer a Alemanya, amb el Projecte Urani (iniciat oficialment a l'abril de 1939), i poc després, amb el Projecte Manhattan a EE.UU. en resposta a la carta d'A.Einstein a F.D.Roosevelt en el que, esperonat per diferents científics jueus hongaresos, coneixedors del projecte, alertava al President sobre un possible programa alemany de producció de bombes atòmiques.
La seva primera aplicació va ser, per tant, militar, i culminà amb el llançament de "Little Boy" sobre Hiroshima, el 6 d'agost de 1945, i de "Fat Man" sobre Nagasaki, tres dies més tard. Dues bombes de tecnologies diferents, l'Urani-235 i el Plutoni-239, però quins seus efectes van ser igualment destructors, uns 70.000 morts en Hiroshima i 40.000 morts a Nagasaki, en tant sols una setmana van ser suficients per el 15 d'agost Japó es rendís incondicionalment a les tropes aliades. La guerra va acabar, però no així les morts, que en finalitzar l'any ja s'havien duplicat i deixant uns efectes sobre el terreny que encara avui perduren.
Malgrat que des dels any 40 ja s'havia especulat sobre la possibilitat d'aprofitar l'energia nuclear amb finalitats civils, no fou fin 1955 quan es va posar en marxa el primer submarí nuclear, l'USS Nautilus, lliurant-se els dissenys d'un reactor nuclear a les dues empreses energètiques punteres dels Estats Units, que van desenvolupar els primers reactors d'aigua lleugera.
En aquest moment molts altres països ja estaven a la senda de la generació ràpida, fàcil i econòmica d'energia a partir de les forces del nucli: Canadà, França, Itàlia...
Però des de l'inici hem demostrat no estar a l'altura, l'energia nuclear sembla que ens va gran...
L'any 1952 un reactor nuclear de Canadà (Chalk River) mostra una sèrie de problemes en els sistemes d'apagat, que acompanyats d'errades humanes augmenta la producció energètica més de doble del seu nivell normal. Les explosions d'hidrogen van danyar el reactor alliberant-se productes de fisió i 4.000 metres cúbics d'aigua lleugera irradiada va haver de ser retinguts per tal d'evitar la contaminació del riu Otawa. Sembla que tot va quedar en un ensurt, que cinc anys després es repetia a un altre reactor de la mateixa central, quan un problema en el sistema de refrigeració, el que controla la temperatura del reactor, va provocar el trencament i incendi d'una de les barres d'urani. Un nou accident, aquest completament confinat a l'interior de l'edifici del reactor i l'entorn del laboratori.
Aquest dos accidents, els primers que afecten a les centrals nuclears amb finalitats civils, ja marquen la tònica general dels accidents nuclears: errades humanes o problemes de refrigeració com els que estan darrera dels següents:
L'any vinent farà 60 anys del primer accident documentat a una central nuclear amb finalitats civils, en tot aquest temps, dels prop de 450 reactors nuclears existents, s'ha comptabilitzat un total de 33 accidents, dels que, 22 son de categoria 2 o superior.
Aquesta proporció suposa una probabilitat d'errades qualificades, al menys en el nivell 2, i que per tant té efectes sobre la salud de les persones o el medi ambient, propera al 10%.
Diuen que Einstein es va penedir d'avisar a Roosevelt: potser ell sabia que Déu no juga als daus, però la humanitat sí.
Sempre s'ha dit que l'energia nuclear és segura, (qualsevol producte que tingués una probabilitat d'errades del 10% estaria, sens dubte condemnat al fracàs) econòmica (llavors no s'entén per que es vol allargar la vida de les centrals nuclears existents des de fa més de 30 anys) i fins i tot algú s'atreveix a dir que ecològica (quan com sabem encara no està clar ni quin ni a on es gestionaran els residus de les centrals nuclears existents) per que no s'emet CO2 per a l'obtenció d'energia. Extrem que seria molt dubtós; sobre tot tenint en compte que existeixen nombroses alternatives, tècnicament provades, funcionals i a l'abast de la ciutadania, per a la producció d'energia.
Amb instal·lacions fotovoltàiques híbrides (amb producció tèrmica i elèctrica), amb plaques fotovoltaiques monocristal·lines, policristal·lines, amorfes o amb integració a les teulades de capa fina; amb motors Stirling per a producció de calor i electricitat des de la biomassa o tantes i altres solucions existents per a millorar el rendiment dels sistemes existents.
... i sempre ens quedarà l'estalvi, que si hem d'esperar que el promocionin les empreses que ens venen l'electricitat...
L'energia nuclear és un aprofitament energètic relativament recent. El seu origen és militar, primer a Alemanya, amb el Projecte Urani (iniciat oficialment a l'abril de 1939), i poc després, amb el Projecte Manhattan a EE.UU. en resposta a la carta d'A.Einstein a F.D.Roosevelt en el que, esperonat per diferents científics jueus hongaresos, coneixedors del projecte, alertava al President sobre un possible programa alemany de producció de bombes atòmiques.
La seva primera aplicació va ser, per tant, militar, i culminà amb el llançament de "Little Boy" sobre Hiroshima, el 6 d'agost de 1945, i de "Fat Man" sobre Nagasaki, tres dies més tard. Dues bombes de tecnologies diferents, l'Urani-235 i el Plutoni-239, però quins seus efectes van ser igualment destructors, uns 70.000 morts en Hiroshima i 40.000 morts a Nagasaki, en tant sols una setmana van ser suficients per el 15 d'agost Japó es rendís incondicionalment a les tropes aliades. La guerra va acabar, però no així les morts, que en finalitzar l'any ja s'havien duplicat i deixant uns efectes sobre el terreny que encara avui perduren.
Malgrat que des dels any 40 ja s'havia especulat sobre la possibilitat d'aprofitar l'energia nuclear amb finalitats civils, no fou fin 1955 quan es va posar en marxa el primer submarí nuclear, l'USS Nautilus, lliurant-se els dissenys d'un reactor nuclear a les dues empreses energètiques punteres dels Estats Units, que van desenvolupar els primers reactors d'aigua lleugera.
En aquest moment molts altres països ja estaven a la senda de la generació ràpida, fàcil i econòmica d'energia a partir de les forces del nucli: Canadà, França, Itàlia...
Però des de l'inici hem demostrat no estar a l'altura, l'energia nuclear sembla que ens va gran...
L'any 1952 un reactor nuclear de Canadà (Chalk River) mostra una sèrie de problemes en els sistemes d'apagat, que acompanyats d'errades humanes augmenta la producció energètica més de doble del seu nivell normal. Les explosions d'hidrogen van danyar el reactor alliberant-se productes de fisió i 4.000 metres cúbics d'aigua lleugera irradiada va haver de ser retinguts per tal d'evitar la contaminació del riu Otawa. Sembla que tot va quedar en un ensurt, que cinc anys després es repetia a un altre reactor de la mateixa central, quan un problema en el sistema de refrigeració, el que controla la temperatura del reactor, va provocar el trencament i incendi d'una de les barres d'urani. Un nou accident, aquest completament confinat a l'interior de l'edifici del reactor i l'entorn del laboratori.
Aquest dos accidents, els primers que afecten a les centrals nuclears amb finalitats civils, ja marquen la tònica general dels accidents nuclears: errades humanes o problemes de refrigeració com els que estan darrera dels següents:
- 1964, Rhode Island, EE.UU: un operari mescla accidentalment urani concentrat i carbonat sòdic, iniciant una reacció nuclear crítica.
- 1966, Newport, EE.UU: una obstrucció del circuit de refrigeració provoca la fusió de dos dels elements de combustible.
- 1969, Suïssa:de nou, un problema de refrigeració, provoca la contaminació de la caverna a la que es trobava el reactor de Lucens, no es van produir danys personals però la caverna continua segellada.
- 1979, Pennsilvània , EE.UU: la pèrdua de refrigerant a la central de Three Mile Island provoca la fusió parcial del nucli. Els treballs de neteja duran més de 14 anys extraient prop de 100 tones de combustible nuclear, però l'aigua contaminada es va infiltrar i no ha estat possible eliminar-la. L'interior de la central segueix tancat.
- 1982, Nova York, EE.UU: El trencament d'una canonada del generador de vapor fa vessar el refrigerant radioactiu pel sòl de la central escapant-se vapor a l'atmosfera.
- 1983, Argentina: Una errada humana és responsable d'una fuita de radioactiva que li provoca la mort, 17 persones més, fora de la sala del reactor, també queden irradiades.
- 1986, Txernobil, URSS: a la 1:23 de la matinada del 26 d'abril, una prova de rendiment del reactor provoca, finalment l'explosió de la central, ocasionant una fuita massiva de radioactivitat que produeix un núvol radioactiu que afecta a gran part d'Europa, i fins i tot Canadà i EE.UU: milers de quilòmetres d'Ucraïna contaminats, centenars de morts i milers de víctimes en el anys següents.
- 1986, Alemanya: vuit dies després de l'accident de Txernobil, les actuacions d'uns operaris per a resoldre un problema d'una canonada encallada provoquen danys en el combustible i l'alliberament de radiació a dos quilòmetres de la central de Hamm-Uentrop.
- 1989, Alemanya, la central de Greifswald pateix la fusio parcial del nucli de la central.
- 1989, Espanya, un incendi a les turbines de la C.N. de Vandellós I afecta de forma greu a la instal·lació que es tancada i inicia el seu procés de desmantellament, la tercera fase s'iniciarà l'any 2028, amb el que es preveu actuar sobre el calaix del reactor i deixar net l'emplaçament.
- 1999, Japó: Una errada humana porta a excedir la massa crítica en un tanc de precipitat de la planta de reprocessat d'urani de Tokai-mura, provocant la mort immediata de dos treballadors i la irradiacio de 116 empleats més.
- 2008, Eslovènia: Després de detectar-se una fuita de refrigerant la central de Krsko ha de detenir-se. No s'indiquen fuites a l'exterior.
- 2011, Fukushima, Japó, un nou terratrèmol, acompanyat d'un tsunami, afecta a diversos reactors de la central, la manca d'energia pels circuits de refrigeració són el desencadenant d'una sèrie d'actuacions que porten a la central a haver de manifestar que es tracta de la segona instal·lació que pateix un accident de nivell 7, el més greu possible segons l'INES (International Nuclear Event Scale)
L'any vinent farà 60 anys del primer accident documentat a una central nuclear amb finalitats civils, en tot aquest temps, dels prop de 450 reactors nuclears existents, s'ha comptabilitzat un total de 33 accidents, dels que, 22 son de categoria 2 o superior.
Aquesta proporció suposa una probabilitat d'errades qualificades, al menys en el nivell 2, i que per tant té efectes sobre la salud de les persones o el medi ambient, propera al 10%.
Diuen que Einstein es va penedir d'avisar a Roosevelt: potser ell sabia que Déu no juga als daus, però la humanitat sí.
Sempre s'ha dit que l'energia nuclear és segura, (qualsevol producte que tingués una probabilitat d'errades del 10% estaria, sens dubte condemnat al fracàs) econòmica (llavors no s'entén per que es vol allargar la vida de les centrals nuclears existents des de fa més de 30 anys) i fins i tot algú s'atreveix a dir que ecològica (quan com sabem encara no està clar ni quin ni a on es gestionaran els residus de les centrals nuclears existents) per que no s'emet CO2 per a l'obtenció d'energia. Extrem que seria molt dubtós; sobre tot tenint en compte que existeixen nombroses alternatives, tècnicament provades, funcionals i a l'abast de la ciutadania, per a la producció d'energia.
Amb instal·lacions fotovoltàiques híbrides (amb producció tèrmica i elèctrica), amb plaques fotovoltaiques monocristal·lines, policristal·lines, amorfes o amb integració a les teulades de capa fina; amb motors Stirling per a producció de calor i electricitat des de la biomassa o tantes i altres solucions existents per a millorar el rendiment dels sistemes existents.
... i sempre ens quedarà l'estalvi, que si hem d'esperar que el promocionin les empreses que ens venen l'electricitat...
Suscribirse a:
Entradas (Atom)

