lunes, 25 de abril de 2011

Fukushima, 2036

Vint-i-cinc anys després de l'accident de Txernobil l'energia nuclear ens recorda que, vint-i-cinc anys després, la tecnologia nuclear segueix patint dels mateixos problemes.

L'energia nuclear és un aprofitament energètic relativament recent. El seu origen és militar, primer a Alemanya, amb el Projecte Urani (iniciat oficialment a l'abril de 1939), i poc després, amb el Projecte Manhattan a EE.UU. en resposta a la carta d'A.Einstein a F.D.Roosevelt en el que, esperonat per diferents científics jueus hongaresos, coneixedors del projecte, alertava al President sobre un possible programa alemany de producció de bombes atòmiques.

La seva primera aplicació va ser, per tant,  militar, i culminà amb el llançament de "Little Boy" sobre Hiroshima, el 6 d'agost de 1945, i de "Fat Man" sobre Nagasaki, tres dies més tard. Dues bombes de tecnologies diferents, l'Urani-235 i el Plutoni-239, però quins seus efectes van ser igualment destructors, uns 70.000 morts en Hiroshima i 40.000 morts a Nagasaki, en tant sols una setmana van ser suficients per el 15 d'agost Japó es rendís incondicionalment a les tropes aliades. La guerra va acabar, però no així les morts, que en finalitzar l'any ja s'havien duplicat i deixant uns efectes sobre el terreny que encara avui perduren.

Malgrat que des dels any 40 ja s'havia especulat sobre la possibilitat d'aprofitar l'energia nuclear amb finalitats civils, no fou fin 1955 quan es va posar en marxa el primer submarí nuclear, l'USS Nautilus, lliurant-se els dissenys d'un reactor nuclear a les dues empreses energètiques punteres dels Estats Units, que van desenvolupar els primers reactors d'aigua lleugera.

En aquest moment molts altres països ja estaven a la senda de la generació ràpida, fàcil i econòmica d'energia a partir de les forces del nucli: Canadà, França, Itàlia...

Però des de l'inici hem demostrat no estar a l'altura, l'energia nuclear sembla que ens va gran...

L'any 1952 un reactor nuclear de Canadà (Chalk River) mostra una sèrie de problemes en els sistemes d'apagat, que acompanyats d'errades humanes augmenta la producció energètica més de doble del seu nivell normal. Les explosions d'hidrogen van danyar el reactor alliberant-se productes de fisió i 4.000 metres cúbics d'aigua lleugera irradiada va haver de ser retinguts per tal d'evitar la contaminació del riu Otawa. Sembla que tot va quedar en un ensurt, que cinc anys després es repetia a un altre reactor de la mateixa central, quan un problema en el sistema de refrigeració, el que controla la temperatura del reactor, va provocar el trencament i incendi d'una de les barres d'urani. Un nou accident, aquest completament confinat a l'interior de l'edifici del reactor i l'entorn del laboratori.

Aquest dos accidents, els primers que afecten a les centrals nuclears amb finalitats civils, ja marquen la tònica general dels accidents nuclears: errades humanes o problemes de refrigeració com els que estan darrera dels següents:

  • 1964, Rhode Island, EE.UU: un operari mescla accidentalment urani concentrat i carbonat sòdic, iniciant una reacció nuclear crítica.
  • 1966, Newport, EE.UU: una obstrucció del circuit de refrigeració provoca la fusió de dos dels elements de combustible.
  • 1969, Suïssa:de nou, un problema de refrigeració, provoca la contaminació de la caverna a la que es trobava el reactor de Lucens, no es van produir danys personals però la caverna continua segellada.
  • 1979, Pennsilvània , EE.UU: la pèrdua de refrigerant a la central de Three Mile Island provoca la fusió parcial del nucli. Els treballs de neteja duran més de 14 anys extraient prop de 100 tones de combustible nuclear, però l'aigua contaminada es va infiltrar i no ha estat possible eliminar-la. L'interior de la central segueix tancat.
  • 1982, Nova York, EE.UU: El trencament d'una canonada del generador de vapor fa vessar el refrigerant radioactiu pel sòl de la central escapant-se vapor a l'atmosfera.
  • 1983, Argentina: Una errada humana és responsable d'una fuita de radioactiva que li provoca la mort, 17 persones més, fora de la sala del reactor, també queden irradiades.
  • 1986, Txernobil, URSS: a la 1:23 de la matinada del 26 d'abril, una prova de rendiment del reactor provoca, finalment l'explosió de la central, ocasionant una fuita massiva de radioactivitat que produeix un núvol radioactiu que afecta a gran part d'Europa, i fins i tot Canadà i EE.UU: milers de quilòmetres d'Ucraïna contaminats, centenars de morts i milers de víctimes en el anys següents.
  •  
    • 1986, Alemanya: vuit dies després de l'accident de Txernobil, les actuacions d'uns operaris per a resoldre un problema d'una canonada encallada provoquen danys en el combustible i l'alliberament de radiació a dos quilòmetres de la central de Hamm-Uentrop.
    • 1989, Alemanya, la central de Greifswald pateix la fusio parcial del nucli de la central.
    • 1989, Espanya, un incendi a les turbines de la C.N. de Vandellós I afecta de forma greu a la instal·lació que es tancada i inicia el seu procés de desmantellament, la tercera fase s'iniciarà l'any 2028, amb el que es preveu actuar sobre el calaix del reactor i deixar net l'emplaçament.
    • 1999, Japó: Una errada humana porta a excedir la massa crítica en un tanc de precipitat de la planta de reprocessat d'urani de Tokai-mura, provocant la mort immediata de dos treballadors i la irradiacio de 116 empleats més.
    • 2008, Eslovènia: Després de detectar-se una fuita de refrigerant la central de Krsko ha de detenir-se. No s'indiquen fuites a l'exterior.
    • 2011, Fukushima, Japó, un nou terratrèmol, acompanyat d'un tsunami, afecta a diversos reactors de la central, la manca d'energia pels circuits de refrigeració són el desencadenant d'una sèrie d'actuacions que porten a la central a haver de manifestar que es tracta de la segona instal·lació que pateix un accident de nivell 7, el més greu possible segons l'INES (International Nuclear Event Scale)

    L'any vinent farà 60 anys del primer accident documentat a una central nuclear amb finalitats civils, en tot aquest temps, dels prop de 450 reactors nuclears existents, s'ha comptabilitzat un total de 33 accidents, dels que, 22 son de categoria 2 o superior.

    Aquesta proporció suposa una probabilitat d'errades qualificades, al menys en el nivell 2, i que per tant té efectes sobre la salud de les persones o el medi ambient, propera al 10%.

    Diuen que Einstein es va penedir d'avisar a Roosevelt: potser ell sabia que Déu no juga als daus, però la humanitat sí.
    Sempre s'ha dit que l'energia nuclear és segura, (qualsevol producte que tingués una probabilitat d'errades del 10% estaria, sens dubte condemnat al fracàs) econòmica (llavors no s'entén per que es vol allargar la vida de les centrals nuclears existents des de fa més de 30 anys) i fins i tot algú s'atreveix a dir que ecològica (quan com sabem encara no està clar ni quin ni a on es gestionaran els residus de les centrals nuclears existents) per que no s'emet CO2 per a l'obtenció d'energia. Extrem que seria molt dubtós; sobre tot tenint en compte que existeixen nombroses alternatives, tècnicament provades, funcionals i a l'abast de la ciutadania, per a la producció d'energia.

    Amb instal·lacions fotovoltàiques híbrides (amb producció tèrmica i elèctrica), amb plaques fotovoltaiques monocristal·lines, policristal·lines, amorfes o amb integració a les teulades de capa fina; amb motors Stirling per a producció de calor i electricitat des de la biomassa o tantes i altres solucions existents per a millorar el rendiment dels sistemes existents.

    ... i sempre ens quedarà l'estalvi, que si hem d'esperar que el promocionin les empreses que ens venen l'electricitat...